La passivitat, com a norma de govern

Governar és decidir. Governar és prioritzar. Qui cregui que el temps resol els problemes o que hi ha diner per a tot, val més que es dediqui a qualsevol feina, excepte la de polític. Ostentar un càrrec de govern vol dir estudiar bé els temes, contrastar-los amb les persones adequades i prendre la decisió que es consideri més adient. Ni més ni menys, sense dilacions ni combinacions que no es puguin complir.

I com que els diners disponibles sempre són escassos, toca ser auster en tot lloc i moment. Amb el diner públic no podem pensar en ostentacions ni dissenys extravagants per quedar bé o per obtenir algun premi. Toca garantir que sigui funcional, durador i segur. I això vol dir també que el cost sigui el més ajustat possible.

Bé, dic això a la vista de l’acció de govern de l’actual executiu de la Generalitat. Em fa l’efecte d’un equip poc preparat, amb objectius difusos i manca d’ambició i dedicació. Malament anem per resoldre els múltiples reptes que tenim al davant. Però, és que veig una mena de principi elemental com la de la passivitat com a norma de govern.

Ho dic en base a múltiples projectes aturats per manca de decisió. O a d’altres que podrien estar en marxa i esperen directrius clares i finançament efectiu. Hi ha por de decidir, i manca de lideratge en la majoria de departaments del Govern. Poso alguns exemples per aclarir-ho.

Si tots els indicadors deixen clara la necessitat d’ampliar l’aeroport del Prat, un govern efectiu faria temps, hauria encarregat estudis tècnics, per prendre una decisió de transcendència estratègica i històrica, oi més quan hi ha finançament disponible.

Si la celebració dels Jocs d’Hivern 2030 era una oportunitat històrica per construir infraestructures, equipaments i serveis als Pirineus, s’hauria d’haver jugat aquesta carta, amb més i millors actuacions que les tingudes. De fet, no hi havia cap interès ni cap voluntat de fer-los factibles. Greu error que només un nou govern pot reparar, en una altra data.

En matèria d’instal·lacions eòliques i solars, hi ha por de prendre decisions. Anem amb anys de retard, i són múltiples els projectes aturats per manca d’acords de govern. Ja sabem que ningú els vol a davant ni als costats, però un govern ha de decidir i minimitzar efectes, però en algun lloc han d’anar si volem complir les exigències mediambientals.

En matèries essencials com Sanitat, Educació, Serveis Socials i, fins i tot, Seguretat, veiem polítiques molt tímides i molt conservadores. De fet, aquí és on millor encaixa el mot passivitat. S’espera més a veure què passa, que no passar al davant. La manca de decisió es justifica en tota mena d’excuses: falta de professionals, desacord entre àmbits i sectors, deficiències estructurals, recursos insuficients, etc. Tot menys entomar els temes i posar-hi remei.

Aquesta manera de governar té els dies comptats. Bé, els mesos comptats, perquè quan arribin les noves eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà un munt de gent que decideixi canviar el vot a la recerca d’un partit i un candidat a president que realment entomi i resolgui els temes pendents i els que vagin apareixent durant el mandat. La passivitat és la pitjor de les vies polítiques. Ara, ens hi trobem còmodament entregats. Té els dies comptats. Bé, els mesos comptats, perquè quan arribin les noves eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà un munt de gent que decideixi canviar el vot a la recerca d’un partit i un candidat a president que realment entomi i resolgui els temes pendents i els que vagin apareixent durant el mandat. La passivitat és la pitjor de les vies polítiques. Ara, ens hi trobem còmodament entregats.