Posa un Marc a la teva vida

El Marc Buxaderas és un gran actor que s’ha de guanyar el públic dues vegades en cada funció perquè amb la primera no en té prou. L’empatia de l’espectador davant un intèrpret en cadira de rodes i afectat d’una paràlisi cerebral tetraplègica espàstica té un cert recorregut que comença quan el protagonista es fa present sota els focus però l’interès i la simpatia incondicional s’esberlarien al cap d’una estona si allò que s’esdevé sobre l’escenari no despertés el més mínim interès. No és el cas del Marc, que no només fa servir el teatre per posar de relleu que les persones amb diversitat funcional -qui no en té alguna, per petita que li sembli?- volen i mereixen participar en la vida social, fins i tot en aquells àmbits on un cert pudor i una miríada de prejudicis semblaria que no els pertoquen. També regala una actuació de còmic en estat pur, un pallasso sense nas vermell però amb un gran olfacte per a la ironia, un titellaire de les paraules que confronta la seva realitat amb la incomoditat del públic. Fa uns dies, Buxaderas va omplir dos cops La Villarroel de Barcelona amb el seu darrer espectacle, Spasticity, i amb una platea predisposada a aplaudir-lo però que no va trigar gaire a trasmudar la cortès invitació de la proposta per una sincera admiració cap a la capacitat humorística d’al-gú que sap fer una d’aquelles coses que defineixen la gent intel·ligent, saber-se riure d’un mateix assenyalant tant els arbres com el bosc. No serviria de res desgranar una rera l’altra les misèries diàries sinó apuntés a l’altra banda de la quarta paret.

El bagenc remou consciències amb un monòleg d’alta hilaritat: des de l’exposició nua de la seva vida quotidiana, dependent i altament complexa -el gag dels jerseis que indefectiblement es posa sempre a l’inrevès és impagable-, Buxaderas posa el dit a la nafra d’una societat acomplexada que no sap què fer-ne de la gent que, com ell, doncs simplement necessita un gran cop de mà en el dia a dia. Res més que això i, en canvi, tot això. Des de la denúncia dels caradures que aparquen en la zona reservada fins a les peripècies a la consulta de la Dra. Por -que per més inri té el despatx número 666-, Spasticity és un engranatge impecable que reclama de l’espectador que posi un discapacitat a la seva vida. Que entengui que la troupe espàstica no és només espàstica sinó persones amb problemes, com tenim tots, sense ignorar-ne la gravetat. El Marc Buxaderas és un gran actor que el proper 11 de gener portarà el monòleg al Teatre Kursaal de Manresa. Encara hi ha (poques) entrades.