Pedra sòlida, formigó malalt

El Pont Nou de Manresa va ser construït l’any 1327 i continua al seu lloc, obert al pas dels manresans i els forasters; no s’ensorra per molts aiguats que baixin pel riu Cardener.

El primer dels dos viaductes paral·lels d’Osormort, al tram Vic-Girona de l’eix Transversal, va ser enllestit l’any 1997 i ja s’hi han detectat patologies estructurals. S’hi ha prohibit la circulació dels camions de més de trenta tones i s’han dictat precaucions per a la resta de vehicles; l’any vinent és probable que es tanqui del tot durant força mesos i que els dos sentits de circulació de l’autovia es reparteixin l’altre viaducte, de construcció més recent, reduint així la capacitat del tram i alentint el ritme circulatori.

Per un costat, vuit segles de resistència a l’ús, a les inclemències i al pas del temps. Per l’altre, problemes de solidesa abans de complir el primer quart de segle de vida. Per un costat, tecnologia medieval amb carreus de pedra, mestres d’obra amb compassos de cordill i artesans picapedrers de maceta i cisell. Per l’altre, enginyers de camins, canals i ports, formigó armat i disseny assistit per ordinador. Les dimensions del viaducte són notables, però també ho eren les del Pont Nou al segle catorzè.

A veure, no cal que fem trampes. El pont medieval s’ha reparat unes quantes vegades, i no totes les construccions de fa vuit segles eren igual de sòlides; les menys resistents han anat desapareixent, i les supervivents ens causen admiració. Igualment, no totes les grans obres de l’era de l’acer i el formigó mostren problemes abans de complir la tercera dècada; només ens fixem en aquelles que ho fan. Dit això, cal afegir que no és gaire normal, i per descomptat gens elogiable, el que li passa a la infraestructura que ens ocupa.

La feina ben feta no té fronteres i la feina mal feta no té futur, deia una campanya de catequesi nacional en els temps del president Jordi Pujol. El mateix que va inaugurar el primer viaducte d’Osormort, envellit abans d’hora.