Per què no va ser possible?

Xavi va recordar fa poc que, així que es va asseure a la banqueta del FC Barcelona, li van preguntar si es veia com a futur Ferguson del club. Si ho arribés a ser, vol dir que hi aguantés més d’una dècada com a mínim, seria una anomalia. No només al club blaugrana. A la Lliga espanyola, tan sols hi ha ara mateix el cas de Diego Simeone a l’Atlètic de Madrid. I a la Premier League, els casos d’Alex Ferguson al Manchester United i d’Arsène Wenger a l’Arsenal queden força lluny. No sembla que el futbol d’avui propiciï casos com aquells.

Ara: això no treu que, vista la trajectòria que ha seguit Josep Guardiola des que va deixar de ser entrenador del FC Barcelona l’any 2012, al Bayern de Munic i al Manchester City, el barcelonisme no es pregunti per què va haver de marxar. Guardiola porta guanyats 36 títols (14 amb el FC Barcelona, 7 amb el Bayern de Munic i 15 amb el Manchester City) i és el segon entrenador amb més guardons rere de Ferguson, que en va acumular 48. I no es demani, el barcelonisme, si tots aquests campionats no els podia haver obtingut per al Barça.

No es tracta de buscar culpables, perquè el més probable és que no n’hi hagi. Però sí d’adonar-se que hi deu haver algun tret intrínsec al barcelonisme, potser al catalanisme!, que ho fa impossible.

Al Manchester City hi ha Josep Guardiola, però és que també hi són Txiki Begiristain i Ferran Soriano, persones amb passat i sentiment culer que van ser al FC Barcelona i que en van marxar perquè va arribar un dia en què ja no hi podien continuar més. Llavors, la pregunta esdevé inevitable: Per què no va ser possible?