Falta de medicaments

He anat a la farmàcia i m’han dit que no tenien el medicament que necessito i a més a més em diuen que no es troba en el mercat, que les empreses no en serveixen, que no en tenen en estoc. Aquest fet és més habitual des dels problemes de desproveïment que van aparèixer amb molta força durant la pandèmia. I és un problema gravíssim, sobretot quan no trobem medicaments que són gairebé de vida o mort. Per exemple, fa mesos que no es troben alguns medicaments que s’utilitzen per aturar una davallada de sucre, i si un diabètic en pateix una davallada molt forta, les conseqüències poden ser molt greus per a la seva vida, sobretot si es troba en un lloc aïllat. També hi ha problemes per trobar alguns anestèsics d’ús tòpic per a petites intervencions, i per aquest motiu no podem gaudir de l’analgèsia idònia durant una intervenció, encara que sigui poc important. Un altre problema és el d’alguns betabloquejants que desapareixen de forma intermitent de les farmàcies, i les persones que pateixen del cor no poden seguir el seu tractament de forma regular i han de cercar productes alternatius; n’hi ha, però, evidentment, no són els ideals, com a mínim segons el metge que n’ha fet la prescripció. I el súmmum és el d’uns medicaments que serveixen per regular la diabetis i que per serendipia s’ha descobert que aprimen. A escala mundial, la demanda d’aquest producte ha augmentat de tal manera que és molt difícil tenir-hi accés a través de les receptes de la sanitat pública amb la regularitat que el tractament demana, ja que les farmacèutiques el venen al millor postor. I moltes persones no poden tenir el tractament adequat a les seves necessitats.

Quan es tracta de la salut de les persones, penso que el lliure mercat, la llei de l’oferta i la demanda, no es poden imposar. L’administració ha de prendre decisions per garantir l’abastiment d’aquests medicaments. Tenim una Agència Europea de Medicaments, tenim ministeris de Sanitat, consellers de Sanitat... tenim una estructura sanitària complexa i que pot ser eficaç si té clares les seves prioritats, i crec que hem d’exigir que aquesta problemàtica, que fa pocs anys era excepcional, deixi de formar part de la nostra quotidianitat. És quelcom perillós i va en contra de la nostra qualitat de vida.