Català al cinema

El català està sota la pressió d’una tempesta perfecta amb dos grans factors principals: l’arribada d’un milió i mig de persones en poc més d’una dècada i la transformació en el consum audiovisual que comporta la nova societat digital. L’escola en català i uns bons mitjans de comunicació en català havien equipat el país per defensar la seva llengua en el món analògic, però la demografia i la tecnologia han tornat a canviar les regles i el català ha tornat a quedar en una situació molt delicada, amb els nivells d’ús minvant ràpidament: l’escola, desbordada i en el punt de mira de la dreta espanyola, ja no és suficient, i els mitjans audiovisuals que han triomfat durant les darreres dècades, tampoc. Mentre les institucions del país reaccionen d’una vegada, tenim el consol de les xifres del Multicinemes Bages, que és el que aplega més públic del país en les projeccions en català. La xifra és clarament insuficient, entre el 10% i el 15% del total, però si més no tenim el confort de pensar que el multicinemes de la Catalunya central, la sola existència del qual ja és un actiu que cal celebrar molt en aquests temps, té una actitud positiva respecte de la llengua, i uns resultats que milloren la mitjana.