D’epifania a epifania

Aquesta setmana, en les lectures de dissabte i diumenge, ens trobem amb dues epifanies, l’adoració dels reis a l’infant Jesús, bressolat per Maria i el bateig de Jesús, ja gran, al riu Jordà.

Anem a pams i definim el que entenem per epifania i el seu significat religiós.

Epifania: en el sentit més general, una sobtada sensació de realització o comprensió de l’essència o significat d’alguna cosa. En la tradició cristiana s’entén com epifania la manifestació de Jesús com a Messies d’Israel, fill de Déu i salvador del món. Trobem epifanies en totes les tradicions religioses, són moments tallants, que ens trenquen la realitat en la qual vivim. Instants en què la intuïció del misteri s’imposa com a veritat absoluta, com a mesura del tot.

La primera escena epifànica, l’adoració dels reis (que representen a les religions dels voltants) , ve anunciada per l’aparició d’una llum (l’estel de Nadal) que guiarà cap al Messies, esperat durant segles. Clarament, aquesta epifania va dirigida als pagans (no jueus) i ja mostra, per a mi, la universalitat del missatge cristià, encarnat per un infant, nascut de mare verge i parit en una establia, lloc sorprenentment humil pel fill de Déu, tota una declaració d’intencions.

A l’evangeli de Marc (es llegirà al diumenge) se’ns explica el bateig d’un Jesús ja crescut, al voltant dels trenta anys, La narració és plena de simbolisme: la persona que bateja a Jesús es diu Joan, personatge cridaner, assilvestrat, rebel que no es mossega la llengua, vestit amb pell de camell, i descalç, esbronca a qui toqui, poble i poderosos (acabarà ajusticiat per ordre del rei Herodes). Joan Baptista, l’últim Profeta abans de Jesús, fou testimoni que el cel s’obrí i Déu parlà, anunciant a Jesús com a fill (epifania).

El riu Jordà, com a marc d’aquest relat evangèlic, també ens ajuda a entendre la càrrega simbòlica d’aquesta epifania (dirigida al poble jueu). Aquest riu va ser la porta d’entrada a la terra promesa (antic testament), serà font, de fort cabal, per la renovació de l’aliança de Déu amb el poble escollit, no sols els jueus sinó tota la humanitat (nou testament).

Concretant: El nostre horitzó, ja proper, s’il·lumina amb el foc de la destrucció i la guerra, el cel s’esquinça pels crits dels pobres i desemparats, una mostra més de la vigència, urgent necessitat, del missatge de Crist: amor a l’altre com a germà en Déu.