Ens hem autodeterminat més de 40 vegades

A falta d’altres arguments, per diferenciar-se de Junts, i poder ocupar alguns titulars dels mitjans de comunicació, Pere Aragonés, va insistint en la necessitat que els catalans anem a les urnes, en un referèndum d’autodeterminació. Per a ell, és igual el que digui la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, o l’opinió de la immensa majoria dels catalans.

A ERC i a Junts, els passa que només pensen en els seus i redueixen Catalunya, a una comunitat de dos milions. Els altres 6, queden a part perquè no han votat ni pensen votar partits independentistes, són «mals catalans» o «forasters» als quals no cal tenir en compte. Si estan d’acord amb la proposta, bé, i si no, també.

El que no explica, ni té en compte, és que si els catalans, tots i totes, haguéssim volgut demostrar no voler estar dintre d’Espanya i la UE, hauríem actuat en conseqüència. Hem exercit el dret d’autodeterminació més de 40 vegades, en els darrers 45 anys de democràcia. O és que no som lliures per decidir i votar, a totes i cadascuna de les eleccions que hem tingut? Si algú vol demostrar descontentament, o suport a unes propostes concretes, ho pot fer de forma directa o indirecta. Totes dues, són decisives.

Si sumem les 15 eleccions generals, a les 13 al Parlament de Catalunya i a les 12 municipals, més les del Parlament Europeu, veurem que en totes i cadascuna haguéssim pogut donar el vot a algun dels partits independentistes, per així demostrar quina era la nostra voluntat. Amb el vot, queden clares les simpaties i voluntats. Doncs, bé, mai, els partits independentistes han arribat a la meitat del cens electoral.

I no sols això, sinó que, a poc a poc van baixant en vots, fins a quedar-se en menys d’un milió. Torno a recordar que a Catalunya hi viuen 8 milions de persones, i el cens electoral s’acosta als 6 milions. Bé, amb aquests resultats a la mà, se’ns dirà que en un referèndum la participació seria massiva, i superaria totes les expectatives, com per donar un tomb espectacular.

Tampoc aquesta és la previsió, puix que els mateixos que van organitzar la consulta del 9 N, i la de l’1-O, totes dues, segons ells decisives, no van superar els dos milions. Si sumem i restem, veurem que cinc milions, mai han votat partits independentistes, ni les dues consultes, convocades. És més, si ens atenim al que van dir, els resultats de la de l’1-O, era definitiva. Ara, pel que es veu, tampoc ho va ser, i se n’ha de fer una tercera per veure si els va millor.

Això d’anar proposant consultes, fins que surti el resultat que agradi, no és acceptable ni aquí ni a les Antilles. La immensa majoria de catalans no està pel tema, i menys en un moment en què cal impulsar i reforçar el paper de la UE, en la qual el paper d’Espanya, és fonamental. Hem perdut prop de dotze anys, amb embats verbals, trencaments de les lleis, conflictes interns i externs, pèrdua de potencial i retrocés, en gairebé tots els àmbits de l’activitat. Que ningú cregui que amb un 20% dels vots, es pot decidir per l’altre 80%.