Any nou

No intentis entendre-ho tot. Amb aquestes paraules el comissari Franck Matthieu alliçonava els seus agents sobre la forma de relacionar-se amb el comissari Adamsberg, a la darrera novel·la de Fred Vargas «Sobre la llosa».

Adamsberg, el policia que resol els casos més complexos perquè no sap les coses. Mentre que el rol de poder i autoritat s’ha construït històricament sobre els interessos, la por, la inflexibilitat, l’axioma que tenir un mal pla és millor que no tenir-ne cap i l’aparença de certeses, Adamsberg sobreviu sota la protecció de la invencible i tímida Violette, que fa possible, com la resta del seu equip, que pugui caminar entre la boira descabdellant i espigolant.

Important en aquest personatge de la magistral autora és la independència de pensament a la qual dota la seva criatura. Una independència que li permet anar més enllà dels prejudicis, saltar-se les estructures de poder, superar les reticències que neixen de les inèrcies i fer que passin coses que ajudin a la resolució d’enigmes.

Adamsberg té una mentalitat partisana. Amb la mirada perduda no és difícil imaginar-se’l cantussejant, amb els peus submergits a l’aigua d’un riu, la «Bella Ciao»: «Sta mattina mi son svegliato/ o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao / sta mattina mi son svegliato/ e ho trovato l’invasor». Quan ja no estàs segur ni de si parles amb una persona que et vol bé, un instrument humanoide al servei de qui el paga o una màquina presumptament intel·ligent, ha arribat l’hora de la resistència. No acceptis que amb la informació que t’arriba ja en tens prou. Quan pots desenganxar-te de l’heroïna però és impossible viure al marge de Màtrix ha arribat l’hora de la resistència. Del pensament crític. De les noves aliances. De pensar en com canviar la realitat per avançar cap a la llibertat.

Hores d’ara no en tens prou ni tan sols per saber qui és l’invasor. O sinó, què feien els de Vox cantant la «Bella Ciao»? Sempre hi haurà qui en tindrà prou amb la ignorància i qui no. Quan érem pobres, moltes famílies humils es van desdinerar per comprar enciclopèdies i subscripcions a publicacions per als seus fills. Ara que som rics la informació és gratis. No cal ser el comissari Adamsberg per veure que la cosa no quadra. Cal respectar els que no vulguin entendre res més que el que pensen que els afecta, com si la boira no fos amb ells. No intentis entendre-ho tot, però tampoc cal entestar-se a mirar cap a una altra banda.