Allò de sempre

Hi ha temes que per més que s’hagin volgut amagar sempre tornen, i els darrers dies n’hem tingut una bona mostra. Es tracta de les renovades notícies que han anat apareixent sobre una qüestió que ja no és pas nova però sobre la qual han aparegut nous detalls i confirmacions: l’anomenada “Operació Catalunya”, coneguda, acceptada i fins i tot impulsada en el seu moment per tot un cap de govern d’Espanya: Mariano Rajoy. Com tantes altres vegades, la qüestió no admet cap mena de discussió ni excusa: tot allò que vagi a favor de la unitat de l’Estat i en contra de l’independentisme català i basc, és bo i correcte, tant si és legal com si no, tant si es tracta simplement de discursos o de solemnes comunicats públics com si és qüestió de moure els fils de les clavegueres de l’Estat. O bé de fer servir els fons reservats, sobre l’ús dels quals no s’ha de fer públicament cap mena d’explicació, per pagar qualsevol maniobra, encobriment o delació.

Aquests dies s’ha recordat un fet bàsic: que totes les alarmes del govern Rajoy van saltar quan la manifestació de l’11 de setembre del 2012 va aplegar més d’un milió de persones a Barcelona. Tenint en compte l’extraordinari volum de participants en la mobilització d’aquella data, des de Madrid es va considerar que la situació era molt perillosa i que s’havia d’enfrontar decididament. I primer de tot que calia desacreditar directament els dirigents dels diversos sectors independentistes. Que era imprescindible de trobar els seus punts flacs i que si de moment no se’n trobaven, simplement, calumniar-los i desprestigiar-los. I així es va fer, engegant «l’Operació Catalunya», amb el coneixement i l’empenta, que aquests dies ha estat confirmada, del mateix cap de govern Mariano Rajoy, que rebia la informació de tot allò que s’estava fent en uns sobres blancs, sense cap adreça ni nom de remitent, segons l’excomissari Villarejo, el personatge prou conegut que apareix sempre en tota mena de conspiracions. I si Rajoy tenia coneixement de tota «l’Operació Catalunya» i no hi va posar cap obstacle ni fre és que en va ser igualment responsable. La qüestió és si serà capaç de reconèixer la seva participació en unes actuacions del tot il·legals i que requerien l’ús dels fons reservats, que ben poques persones, entre les quals ell mateix, podien autoritzar.

Però com es pot suposar, no és gens probable que ni Rajoy ni els dirigents actuals del PP siguin capaços de reconèixer res. Les seves declaracions d’aquests dies han estat diverses. D’una banda hi ha hagut frases com les d’Isabel Díaz Ayuso dient que no sap quin interès pot tenir en aquest moment tractar d’uns fets com els de «l’Operació Catalunya», que van passar molt temps enrere. O bé com les paraules del portaveu parlamentari del PP, assegurant que tot plegat només és una cortina de fum per justificar la relació que ara el PSOE manté amb l’independentisme català. O sigui, uns i altres com si realment no hagués passat res. Com si Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Dolores de Cospedal, i un molt llarg etcètera, haguessin estat uns angelets benintencionats que només volien protegir la santa mare pàtria dels atacs d’una colla de malèvols que volien perjudicar-la. I sobretot –aquest sí que és el pecat que no voldran perdonar mai– perquè segons ells, aquells malvats posaven en perill la seva sagrada unitat, que ha de ser eterna. I amén.