Majoria de forasters

El periodisme de dades ha existit sempre i en els darrers anys s’ha consolidat com una disciplina imprescindible en la informació. Trobar-les, qüestionar-les, visualitzar-les i combinar-les permet arribar a conclusions certes i profundes. Serveixen per desmentir o confirmar informacions o sensacions. Tenim totes les xifres sobre l’intens l’increment poblacional produït en les tres últimes dècades, sobretot per l’arribada d’estrangers. En clau molt berguedana n’hi ha una de ben significativa, sorprenent: en deu pobles del Berguedà més de la meitat dels habitatges són de segona residència. Com una Cerdanya prèvia o de pagès.

Aquests fets són la base per afirmar-me la teoria de la transformació (no confondre amb la de la substitució propagada per reaccionaris) experimentada en carn pròpia i contemporàniament. Val a dir que la depressió central catalana (nosaltres) ara seria una anormalitat sense l’arribada d’immigrants joves de països deprimits, violents o desmanegats. Una versió nostra de la «España vaciada». Obvio els tòpics de la inseguretat i altres per fixar-nos en els nivells d’envelliment insostenibles a futur. Tant com per posar en risc l’equilibri social, econòmic i professional. No hi hauria persones suficients a les noves generacions per cobrir totes les demandes en empreses, serveis públics i altres funcions necessitades de personal.

Manresa ha passat dels 66.000 habitants del 1.990 a ser a tocar dels 80.000 actualment. Són 40.000 més a la comarca del Bages. Berga està a punt d’arribar als 17.000, Solsona ha passat de 6.000 a 9.000 i Moià ha doblat la població en aquest mateix període. Com a mostra, els barris de Berga tenen percentatges d’estrangers del 25% i prop del 40% al nucli antic. Com deia el president Pujol, avui no toca parlar de nouvinguts, conflictes o delictes. És un tema massa dens i amb valors mal estimats. Les qüestions de la nova demografia són estructurals i determinaran la societat dels propers cinquanta anys. Amb aquesta renovació humana tan diversa caldrà construir uns nous fonaments. Un repte majúscul farcit de problemes i amb un material humà pendent de consolidar.

I mentre van arribant migrants a la recerca de la seva porció de futur, els que no encaixen i delinqueixen farceixen d’arguments als puristes racials i als temorencs envers els diferents. Hi ha una definició d’una crisi que considero molt acurada: «és quan el vell no mor i el nou no acaba de néixer». Els que aniran (anirem) arribant a la vellesa combinats amb qui vol passar el seu temps lliure a una segona cosa a prop de la muntanya, de les vaques i els senglars, necessitaran qui els cuidi de les seves xacres i dependències, serveis socials, restauració i botigues obrint els caps de setmana, espai de temps a on molta gent és refractària a treballar. La substitució real i majoritària de la gent de «tota la vida» vivint als pobles per foresters vinguts de la ciutat és un fet. Titot, el berguedà líder dels Brams ho ha qualificat com «la mort d’una comarca». Cert o no, ho viurem en directe.