Ser o no ser un número

Al centre mèdic on em fan les analítiques sempre m’havien cridat pel nom. La darrera vegada, el nom s’ha convertit en un número. Pel que m’ha explicat la infermera mentre em punxia, la raó del canvi es deu a la queixa d’un pacient, segons el qual ningú n’havia de fer res de com es deia aquell a qui estaven a punt de fer una extracció de sang. Sé de gent que també es molesta quan algú, en enviar un correu col·lectiu als seus amics, en mostra el nom i l’adreça en públic, entremig dels altres destinataris. El pas següent, i a proposta de la ministra de Sanitat, ja s’anuncien els currículums anònims. Amb la finalitat de garantir la igualtat laboral, la ministra ha proposat que els currículums es presentin sense foto ni cap dada personal. Una manera ben original d’acabar amb la desigualtat laboral: substituir el nom per un guarisme. Si jo fos conseller d’Educació, per garantir la igualtat dels estudiants, establiria que fessin els exàmens amb el cap dins una paperina (per mantenir l’anonimat davant els ulls de l’examinador) i que signessin no pas amb el nom, sinó amb un codi numèric autoassignat pel mateix alumne. També en les cartes als Reis, i per evitar favoritismes, els nens i les nenes farien bé de signar-les sense nom i lliurar-les al patge reial amb antifaç. N’hi hauria prou amb indicar una xifra d’identificació al final de l’escrit. Si fos el número de compte corrent dels pares serviria per, en acabat, passar comptes amb ses majestats, tal com es fa en la vida real dels adults a través de l’agència tributària. Tants anys queixant-nos perquè a la feina o per a l’administració no érem res més que un número (començant pel zero a l’esquerra), i després d’haver aconseguit que se’ns reconegui pel nom, ara ens molesta si algú ens identifica per com ens diem o ens deixem de dir. Pot ben passar que, mentre ens llancem els noms i les xifres pel cap, la IA i els robots ens anul·lin definitivament el nom i ens prenguin el número.