La polèmica era a Madrid, sí

Un àrbitre que debutava a Primera al camp perquè afrontés el seu primer Reial Madrid. I, a la sala VOR, el col·legiat més vilipendiat per la televisió oficial del club de Florentino Pérez. La visita de l’Almeria al Santiago Bernabéu, un cuer que ha estat incapaç de guanyar ni un partit des que ha començat la Lliga, havia de ser un partit plàcid, de golejada ràpida, l’escenari ideal perquè el Francisco José Hernández Maeso (35 anys) es foguegés i perquè Alejandro José Hernández Hernández (41 anys) mitigués les asprors amb el madridisme.

Però, futbol és futbol, que va dir aquell, i l’Almeria se’n va anar al descans amb un sorprenentment merescut 0 a 2 i va ser capaç de resistir la sortida en tromba dels merengues i respondre la intervenció parcial del VAR amb l’1 a 3. I, llavors, la placidesa suposada es va transformar en tempesta manifestada, i va rompre escàndol.

No cal tornar a les tres jugades —o quatre si comptem el cop de colze que Vinicius li va clavar a Pozo i que, pels àudios filtrats, sabem que la sala VOR el va veure i que el va analitzar i que es va fer enrere de l’apreciació inicial— ni als més d’11 minuts amb què es va allargar el partit i que equivalen al clàssic “fins que marqui el Madrid”, ni recordar la vergonyosa per sincera reacció de Real Madrid TV d'“això és el que volíem”. Tot és clar i tot és blanc.

Però sí que paga la pena subratllar que, com va dir ahir Xavi, ja que “la polèmica era a Madrid”, no calia ficar els peus a la galleda. I encara menys amb el cas Negreira al damunt, com una llosa inamovible. No ho va fer cap representant del Girona, per exemple, ni l’entrenador ni el president, i això que, mentre no es demostri el contrari, és l’equip més perjudicat per les ajudes arbitrals i varals, probablement perquè està centrat a fer valdre l’excel·lència del seu joc i l’eclosió dels seus futbolistes. Deu ser difícil quedar-se callat. Ja va escriure Oscar Wilde que “ho puc resistir tot, menys la temptació”. I, tanmateix, la polèmica del Bernabéu va deixar en un segon o tercer pla el bon partit i millor resultat del Barça al Benito Villamarín. Una llàstima, i que San Mamés hi posi remei.