Sí, però no!

La demagògia i la incoherència estan encastades com una paparra en l’actitud d’alguns polítics. El que és possible durant les campanyes electorals es transforma en impossible quan es governa. En el catàleg polític s’hi poden trobar força personatges als quals no els importa canviar de pensament segons bufa el vent. Hi ha polítics que per poder magrejar el poder no els importa renunciar al que calgui. Només cal repassar l’hemeroteca.

No pretenc pas fer discursos moralitzadors ni tampoc donar lliçons d’ètica política. Tan sols vull cavil·lar en veu alta sobre les contradiccions.

Aquesta introducció ve al cas perquè la residència pública per a persones grans que Manresa necessita amb urgència s’està convertint en un inacabable i lamentable serial. Un culebrot idoni per a aquelles televisions escombraries, però inadmissible per a aquells polítics que diuen estar al servei de la ciutadania. Durant la campanya electoral (la darrera i l’anterior) tothom considerava la construcció de la residència com una prioritat per a Manresa.

El passat 18 de gener, la «Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran», a través del grup municipal «Fem Manresa», va presentar una moció al Ple municipal proposant la signatura d’un conveni amb el Govern de la Generalitat per fer possible la construcció de l’equipament. I proposava establir el compromís de finançament de les places públiques per part de la Generalitat, com administració competent. Una moció documentada on es justificava la necessitat.

No vaig poder assistir al Ple, ja que a la mateixa hora tenia reunió en una comissió del Consell Municipal de les persones grans. Per aquest motiu, més tard vaig haver de visualitzar el Ple a través de la «web» del Regió7. Durant els 44 minuts del debat sobre la residència pública s’hi va poder escoltar algunes intervencions ben surrealistes. Xerrameca favorable però votació desfavorable. Sí, però no: 14 vots en contra de la moció (ERC, PSC, Impulsem Manresa i Vox) i 10 vots a favor de la moció (Junts per Manresa, Fem Manresa i FNC)

Quan observo la metamorfosi política d’alguns personatges em ve a la memòria aquell passatge bíblic del Gènesi que parla de «vendre’s per un plat de llenties». En el mercat municipal el plat de llenties es cotitza a 4.365,48 euros mensuals bruts per catorze pagues.

I de la bíblia a la pornografia: la política fa estranys companys de llit. L’eròtica del poder és molt llaminera. L’excitació i el plaer que provoca alteren les hormones de la coherència i la integritat.

Ja se sap, qui governa sempre té la veritat absoluta i qui gossa discrepar dels manaires és un torracollons, un ingenu, un idealista, un inconformista, un somiatruites, un antisistema, i altres qualificatius semblants.

Avís per als almiralls del vaixell municipal: les jubilades i jubilats continuarem remant contra vent i marea en el nostre periple reivindicatiu. La ventada no aconseguirà bolcar la nostra barca i la maregassa no ens podrà engolir. Malgrat que els fenòmens atmosfèrics de la política ens siguin adversos, no defallirem!