Inventant mapes

La Generalitat va crear la vegueria del Penedès com a resposta a un moviment ciutadà que tenia molt poc de fons històric o geogràfic i molt de joc polític local, i des de llavors ha anat desplegant amb força indolència els serveis territorials corresponents, repartits entre les quatre capitals de comarca, una de les quals Igualada, que ha trobat en la seva incorporació al Penedès la sortida que unes certes elits locals buscaven per separar-se de la Catalunya central, on temien perdre influència. Estem acostumats a que el desplegament de les vegueries sigui mandrós i sovint absurd (també contrari a la llei quan es deixa l’alta Anoia en un llimb territorial), però no deixen de sorprendre situacions com que els Agents Rurals instal·lin a Igualada una seu conjunta per al Penedès i per a la Catalunya central en un solar cedit, justament, per l’Ajuntament d’Igualada, alhora que es manté la seu que els Agents Rurals tenen a Vic per a la Catalunya central. Quan no es té una visió profunda del que és fer política territorial, i de la capacitat que un mapa administratiu té per construir un projecte de país, es fan polítiques de nyigui-nyogui i passen coses com aquesta, que no s’entenen i fan una mica de vergonya aliena.