El problema el tens tu

Ha estat una de les frases mediàtiques de la setmana, però podria ser la de l’any, li va etzibar el còmic alemany Shahak Shapira a una traductora que es queixava, a Barcelona, de que a Catalunya es parlava massa català.

Què més ha de passar perquè aquesta sigui la nostra resposta a tothom qui ens culpabilitza? Com hem arribat a assimilar que som la causa del problema que han creat els que el tenen de veritat? Si uns quants jutges prevaricant, fent lawfare o directament manipulant que s’entén millor, fan trontollar el diàleg polític d’un estat, tens un problema; si els culpables de provocar el terror acusen de terrorisme a les víctimes, tens un problema; quan tens els feixistes caminant pels carrers braç en alt, amb tota impunitat, tens un problema; si vas dient pel món que ets una democràcia consolidada, quan des de la transició no has pogut superar que ets una democràcia contaminada, tens un problema; quan algú d’una estructura judicial de casa teva, obsoleta i caducada, instrueix causes de ficció amb trames russes per desestabilitzar Europa i ho xerra públicament saltant-se tota l’ètica legal, tens un problema; quan els polítics volen fer justícia i els jutges volen fer política, tens un problema; quan els teus serveis d’intel·ligència espien a un president legítim, però diuen que no han vist que tenien al líder d’una cèl·lula terrorista entre els seus col·laboradors a sou, tens un problema.

Si ofereixes una llei d’amnistia amb escletxes, i els mateixos que te la compren fan les maletes per fotre el camp i no es refien del que pugui passar, tens un problema i no deu ser tan robusta com ens volíeu fer empassar; si no pots aturar quatre muntatges instrumentats per reprimir al personal, tens un problema, perquè posats a dir frikades, si la trama és certa i d’aquí a quatre dies en Putin trasllada el botó nuclear a Barcelona, molt més barat que la logística d’enviar deu mil soldats, el que tindràs serà un greu maldecap, a més de la feinada d’evacuar Madrid.

La nostra història està farcida de problemes que hem solucionat a Espanya, el problema és que ells els han creat i nosaltres els hem pagat, però ara que s’acumulen ja està bé que algú els digui que o passen per caixa o ja s’ho faran; al cap i a la fi si hem d’acabar rebent com sempre, donem-nos la satisfacció de no posar-ho fàcil perquè fer-nos fora, que és el que voldríem, no ho faran. Això no em fa oblidar que si el nostre govern és capaç de deixar desemparats als únics creients de la causa, els que es van mobilitzar per principis, sense cap càrrec de partit ni recursos per marxar, els que han rebut per totes bandes, alguns fins i tot encausats pels mateixos que els van demanar que sortissin al carrer; nosaltres també en tenim un de gros de problema.