La C-55, el coll d’ampolla i la calor que fa

Prèvia. Això ho he escrit a títol estrictament personal, que ningú hi vegi posicionaments col·lectius perquè no hi són.

No és el primer cop que em posiciono en contra del desdoblament de la C-55. Sempre he defensat que era indispensable fer obres de millora que evitessin l’inacceptable nombre d’accidents mortals que hi teníem al tombant de segle, però que el desdoblament complet entre Manresa i Abrera era, no només innecessari, sinó un error. Abans, però, ho deia amb una certa recança, perquè no tenia carnet de conduir, primer, i perquè no utilitzava gaire bé mai aquesta carretera, després. Actualment, i des de fa un any i mig, treballo a la frontera entre Barcelona i l’Hospitalet i condueixo per la C-55 tres, quatre, cinc i sis vegades a la setmana, de baixada i de pujada. Puc parlar, per tant, com a usuari molt habitual i amb ple coneixement de causa. I la meva experiència és que en aquest tram de carretera la circulació és lenta, certament, però gairebé sempre fluïda i segura, fins i tot a les hores punta; i que on tenim el problema, el veritable coll d’ampolla, és més avall, a l’A2 i l’AP7, incapaces d’absorbir tots els vehicles que volen arribar a la primera i segona corona metropolitana de 7 a 10 del matí.

Les entrades amb cotxe a Barcelona no s’ampliaran, perquè a la ciutat no hi caben més vehicles sinó que en sobren, perquè no hi ha espai material per eixamplar rondes i accessos, i perquè l’aposta que ha fet Barcelona (i totes les ciutats civilitzades del món) no va en la direcció de promoure els desplaçaments en cotxe particular sinó tot el contrari. Així doncs, si Barcelona i el seu entorn immediat no admeten més automòbils, quin sentit té fer més carreteres que ens hi portin?

Les obres executades a la C-55 ja fa uns quants anys no han convertit el tram Manresa-Abrera en una via ràpida, evidentment, però han fet disminuir de forma molt significativa el nombre d’accidents i sobretot el d’accidents mortals. Desdoblar-la entre el Bages i el Baix Llobregat destrossaria encara més la vall del Llobregat a tocar de Montserrat i només serviria per acumular vehicles una mica més avall, incrementant les cues, la contaminació i el mal humor general.

No dic que no es puguin fer intervencions puntuals per millorar encara més la seguretat, especialment on la carretera passa molt a prop dels nuclis urbans, però la milionada que costaria aquest desdoblament s’ha de dedicar al ferrocarril, a les dues línies de tren que tenen parada a Manresa. Més encara quan amb la gratuïtat dels servei hem comprovat que el problema de Rodalies no és el preu –o no només– sinó la freqüència, la comoditat, la fiabilitat i la rapidesa.

I si a aquestes alçades de la pel·lícula, amb la crisi climàtica asseguda al menjador de casa, hi ha qui encara posa en dubte la gravetat de la situació, la relació directa entre escalfament i emissions de CO2 i que una de les fonts principals d’aquestes emissions és el transport per carretera, no seré jo qui ara provi de fer-li entendre.