Antoni Simon Mossa: Catalunya i l’Alguer

El professor alguerès arrelat a Catalunya Marcel A. Farinelli acaba de publicar a l’editorial Rafael Dalmau el llibre Antoni Simon Mossa, l’Alguer i Sardenya durant el franquisme. La represa dels vincles culturals entre Catalunya i l’Alguer porta associats a la fi del segle XIX i l’inici del XX els noms d’Eduard Toda o dels membres de la Palmavera: Antoni Ciuffo (conegut com a Ramon Clavellet), Joan Pais, Joan Palomba,... Però després de la II Guerra Mundial un home clau en aquesta aproximació va ser l’arquitecte, intel·lectual i activista Antoni Simon Mossa (1916-1971). Josep Pla, que el va conèixer l’any 1937 a Roma, li va dedicar un homenot, on el descrivia així: «home d’estatura regular, de pell lleugerament olivàcia, d’ulls vivíssims, d’aspecte ponderat», «d’una intel·ligència fàcilment constatable, (...) d’una ambició mental molt visible, d’una gran comprensió per tot el que era humà.» Doncs bé, ara l’excel·lent treball de Marcel A. Farinelli ens permet de conèixer més a fons la personalitat formidable i l’obra fecunda de Simon Mossa, que va començar estudis de Dret, que va esdevenir arquitecte, que es va dedicar amb encert al cinema i al periodisme i que va acabar essent un dels principals referents de l’alguerisme i el sardisme. Al seu llibre, Farinelli ens parla de les arrels familiars de Simon Mossa i ens aporta una visió fonamentada sobre el paper exercit per Rafael Sari, Rafael Catardi o Antoni Bal·lero de Càndia des del Centre d’Estudis Algueresos, que Simon Mossa acabaria presidint. Així mateix ens parla del nucli que a Catalunya va crear Amics de l’Alguer amb personalitats com Pere Català Roca, Josep Maria de Casacuberta o Joan Ballester i del suport econòmic que rebien de Francesc Recasens. Una fita clau va ser l’expedició de 141 passatgers del conjunt de les terres catalanes que, a bord del vaixell Virginia de Churruca, va arribar a l’Alguer el 25 d’agost de 1960, en un viatge conegut com del Retrobament i que, per contribuir a superar suspicàcies franquistes, duia una Mare de Déu de Montserrat. En aquella ocasió Antoni Simon Mossa va editar la publicació monogràfica Renaixença Nova, on va escriure que «la germanor entre algueresos i catalans continentals no és sentimentalisme arqueològic», alhora que defensava «la força d’expressar al món el seu dret a l’existència.» Un altre esdeveniment rellevant va ser la celebració a l’Alguer dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’any 1961, en què Antoni Simon Mossa va tenir un paper ben destacat i on es van implicar Rafael Catardi com a president i l’alcalde de l’Alguer, Fidel Cilliano, com a tresorer, el professor Antoni Era o el poeta Rafael Sari. Però, a més, Antoni Simon Mossa tenia una vocació política, canalitzada en corrents independentistes del Partit Sard d’Acció, des d’una concepció de l’Europa dels pobles i una consciència de colònia interna d’Itàlia que patia un procés desnacionalització.