No hauria de ser una agonia, per Jordi Badia

La dimissió en diferit de Xavi va ser un error. Per la manera com es va produir, en calent després d’una derrota tremenda, per com es va comunicar, de manera improvisada i tard, i perquè no havia de resoldre cap dels problemes que havien fet caure l’equip en el sot en què va caure fa mesos, com ja es va advertir llavors. Però sobretot, va ser un error colossal perquè era una decisió impròpia d’una entitat que pretén pertànyer i mantenir-se en l’elit del futbol mundial. De manera que, tres partits més tard, la situació de l’equip i del club ja no és la mateixa, és pitjor.

Ni el president Joan Laporta ni Xavi haurien de ser esclaus d’un pacte que, de comú acord, haurien de declarar nul de ple dret. Perquè vist el que s’ha vist partit rere partit, el més probable és que els mesos que falten fins a final de la temporada es converteixi en una agonia insuportable que ningú del club es mereix, i potser qui menys s’ho mereix és el mateix Xavi per tot el que hi representa.

A 10 punts del Madrid i a 5 del Girona i amb 3 d’avantatge sobre l’Atlètic de Madrid i 5 sobre l’Athletic Club, havent de visitar encara el camp de tots ells, des de la presidència i la direcció esportiva haurien d’entendre quin és l’objectiu real i necessari a la Lliga. Analitzar correctament la situació i prendre la decisió més conseqüent. Si al final del procés mantenen la confiança en Xavi fins al final de la temporada, llavors no hi pot haver cap fissura en la forma, ni cap marge de dubte en el fons. El relat de portes en fora i de portes endins ha de ser inequívoc i granític. Perquè el que és segur és que la culpa no la tenia el sushi.