Adeu a l’amic Joan Morales

L’intel·lectual Joan Morales Alcúdia ens ha deixat, als 56 anys. Va passar d’un mal d’esquena a una metàstasi que l’afectava dotze punts del cos. No es queixava mai, però poc abans de morir va dir-me: «els professionals mèdics d’Althaia no han estat a l’altura.» Afirmació que corrobora el seu advocat i amic Toni Prat: «Quan li van autoritzar un TAC ja era massa tard.» No és la primera vegada que a Althaia es posen de manifest els problemes burocràtics entre Seguretat Social i mútues. Després d’entrar a Urgències de Sant Joan de Déu va passar a pal·liatius de l’Hospital de Sant Andreu on va morir a dos quarts de tres de la nit del 13 de febrer. La cerimònia de comiat celebrada a Mémora, on va ser incinerat, va ser molt emotiva amb el retrobament que va fer públic la filla amb el seu pare, en un acte que l’escriptor i amic del finat, Jordi Estrada, va definir «contra la mort i a favor de la vida; el Joan va preveure un funeral de cançons i un brindis final.» Feia mesos havia superat amb èxit una aguda crisi personal, que el va tenir de baixa com a professor universitari. Havia recuperat el seu optimisme innat: anava a ballar amb la seva companya Roser i havia retornat al cercle d’una tertúlia amb amics que, al voltant de la gastronomia, ens trobem periòdicament, on el Joan n’era l’ànima intel·lectual. Gran conversador, els seus arguments eren difícilment refutables. A més de tertulià, havia estat company de tennis de Joan Mas, directiu d’Endesa jubilat, amb qui havien compartit moltes hores al Club Tennis Manresa. Darrerament, treballava en un projecte d’investigació d’un centre de Sant Cugat, depenent d’una universitat anglesa.

Feia anys que ens coneixíem arran del mutu interès per escriptor portuguès José Saramago, que havia conegut personalment i estava enamorat de la seva obra, de la qual n’era un gran especialista. N’havia publicat tres llibres de vàlua, el 2013: Saramago por José Saramago, José Saramago: la revolución de la conciencia (2018), Entre Barcelona i Saramago (2022). El primer el va presentar a Lanzarote, on l’escriptor vivia exiliat de Portugal; el segon, és autobiogràfic basat en entrevistes que li va fer; i el tercer, sobre actes culturals viscuts a Barcelona. L’escriptor Morales era polifacètic: Havia fet classes a la FUB, entre altres escoles i centres universitaris. Va ser professor de màrqueting a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on des del 2006 era Màster en Gestió del Coneixement i Societat de la Informació. Des del 2017 era Doctor en Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, especialitzat en comerç electrònic i comportament del consumidor: havia fet investigació de mercats a Terrassa. Com a bon comunicador col·laborava en temes de consum, al diari El País i a la Sexta. El 2010, publica relats curts: Me enamoré de la luna, on expressa sentiments amorosos. El 2011, Cendres de records, un llibre de poemes sobre la importància de les petites coses que ens fan viure millor. El 2012, la novel·la satírica EDUKT, amb faltes d’ortografia, per tal de cridar l’atenció sobre l’ús que fan els adolescents dels missatges mòbils. Va col·laborar en el llibre Lluvia de esperanza, (2019). El llibre més controvertit és Capitalismo gaseoso, (2021) on denuncia el capitalisme i l’economia de l’esnob fonamentats en l’especulació. Assenyala les mentides del capitalisme, basat en la injustícia i la desigualtat. És molt crític amb els mitjans de comunicació que considera que «es basen en les mentides i la por, i també en la manca de capacitat crítica».