Masculinitat fràgil

Hi ha un xampú per a homes que és energètic i que se’l coneix com La furia del tigre. Ja podria acabar l’article.

Per cert, és de la casa Natura Siberica i el tigre és d’un blau electritzant sobre fons negre. Si voleu mirar-vos els productes per a dones hi trobareu blaus clars, liles...

Tornant als homes que han de ser mascles, resulta que a ells, el patriarcat, tampoc els surt tan gratuït. També paguen peatge. Per a que un home pugui complir amb els cànons de masculinitat hegemònica (que es defineix com la pràctica que legitima la posició dominant dels homes poderosos en la societat i justifica la subordinació de les dones), ha d’evitar per tots els mitjans que se’l pugui identificar amb qualsevol actitud relacionada culturalment amb les dones. Això fa temps que està canviant, però la masculinitat fràgil segueix quedant-se. El patriarcat ha exigit i exigeix als homes (per sort, no a la majoria), poder amb tot, sense experimentar o mostrar por de res... ni de la guerra. Però els homes també en tenen de por. De pors. I una d’aquestes pors és la de fer qualsevol cosa que s’assembli a ser una dona; és a dir: a mostrar-se com éssers emocionals, no tan forts, vulnerables... I d’aquí el terme masculinitat fràgil. Una persona jove em diria, defineix fràgil. El diccionari diu que ser fràgil significa que es trenca amb facilitat o que és dèbil. Adjectiu que va servir per definir les dones durant unes quantes generacions. Algú encara pot creure que les dones han estat i són dèbils i es trenquen amb facilitat? N’hi ha per riure per no plorar.

Però la masculinitat mal entesa sí que és fràgil. Necessita xampús de tigre per seguir creient que és prou mascle. No els farien, aquests xampús, si no es venguessin.

Segons el psicòleg Alejandro Vera, el patró d’home forçut, coratjós... que ha d’amagar emocions com l’angoixa, la inseguretat... els fa créixer amb por cap a la feminitat. Vestir amb alguna peça de color rosa o fer un petó a un amic no encaixa dins dels comportaments associats al gènere masculí.

Fer aquests esforços ingents per encaixar en el paradigma masclista i patriarcal pot arribar a tenir conseqüències terribles. Un home que sent amenaçada la seva masculinitat, pot arribar a desenvolupar conductes molt agressives com la violència de gènere. Perquè l’amenaça a la seva potència o superioritat el desestabilitza.

I d’aquests homes n’hi ha més del compte. Heu vist la pel·lícula del 2023 Joc net? Ella ascendeix millor i més ràpid dins de l’empresa on treballen els dos. Ell no pot suportar-ho i va escalant des de les primeres molèsties a l’enfadament i a la violència. No és una pel·lícula eròtica, com s’ha pretès, és una denuncia de la masculinitat fràgil.

Amb tot, un amic que passejava amb la seva criatura a la motxilla i un senyor gran va preguntar-li si feia de cangur, va respondre-li, molt molest, que estava fent de pare.

I és que als homes encara els cal estar molt segurs de la nova masculinitat perquè no els quedi fràgil.