Un embut més gran

El principal problema de la C-55 ha estat sempre que el govern de la Generalitat no ha tingut voluntat política de donar una solució completa i raonada al tram congestionadíssim del Bages Sud. Però no ha estat l’únic. L’altre, no menys important, és que no hi ha hagut mai un projecte coherent per posar-hi algun tipus de solució: ni les forces vives del Bages no han estat capaces de plantejar-lo de forma consensuada, ni la Generalitat no l’ha tingut mai. Un exemple esplèndid són les obres que ara comencen entre Sant Vicenç i Castellgalí. Un carril adicional no ajudarà ni a impedir els embussos ni a evitar l’efecte ratera i, a més, generarà un embut radical a Castellgalí, el punt més negre i indignant de la carretera, on cal anar a 50 per hora. Si, com a mínim, quan fa anys es van començar a preveure aquestes ampliacions menors, s’hagués previst la variant de Castellgalí de la qual encara no sabem res, s’hauria pogut fer tot alhora i s’hauria evitat l’embut que ara es fabricarà. Hauria estat un pegat, però un pegat més o menys útil. Ara, el que es guanyarà per una banda (si s’hi guanya alguna cosa) es perdrà per l’altra. No serà que no hagin tingut temps de fer-ho bé.