El rival del Barça és el Girona, no el Madrid

Afirmar que “rival del Barça és el Girona, no el Madrid”, pot semblar una provocació, però no ho és. A curt termini, els blaugrana hauran de lluitar per la segona plaça a la lliga que els donaria l’accés directe a la Lliga de Campions. Amb un calendari en què han de visitar San Mamés, el Metropolitano, el Santiago Bernabéu i Montilivi, ja sembla més un repte que no pas un objectiu plausible. I, a curt termini, amb un Girona engranat en el City Group, és més probable que possible.

Fa poc més d’una setmana, la Lliga de Futbol Professional va publicar els nous límits salarials per als clubs de Primera i Segona divisió. Se n’ha parlat poc, crec. Perquè són l’argument que des de fa dècades explica el palmarès de les lligues domèstiques i l’europea.

Al FC Barcelona se li redueix en 70 milions d’euros i es queda en 204. El Reial Madrid podrà tenir un cost de plantilla del triple, de fins a 727 milions d’euros. Aquesta situació, si s’amplifica i es cronifica, amenaça de convertir el Madrid en un rival simbòlic, més que no pas esportiu. Perquè no hi podrà competir.

El Barça ha d’assumir aquesta realitat i treballar per revertir-la al més aviat possible perquè aviat ja serà tard. Els exemples del Milan o del Manchester United no els haurien de deixar passar. Si no troben solucions fora de l’esfera esportiva, el club blaugrana haurà de reduir a més de la meitat la seva actual massa salarial. A curt termini, vol dir incapacitat per retenir el talent que genera a la Masia, no només per poder-ne fitxar. I, a llarg termini, acceptar que qualsevol temps passat va ser molt millor.