Jubilats treballant fins a la mort

Continuar treballant tota la jornada i rebre alhora tota la pensió de jubilació: aquesta és la idea de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, Fedea. Ara mateix cal triar: pensió, salari, o mig i mig. La proposta és que puguin acumular-se per millorar els ingressos del treballador i no desaprofitar la capacitat i l’expertesa de persones en plenes facultats. La fórmula també seria bona per a la caixa de la Seguretat Social, ja que els beneficiaris hi continuarien aportant les seves cotitzacions.

Què bonic, oi?

Bonic en teoria. A la pràctica, la mosca que em brunzeix insídies a l’orella em recomana desconfiança. És una mosca veterana, que n’ha vist de tots colors i guaita la vida moderna com un espectacle d’il·lusionisme ple de trucs i miratges.

La mosca em diu: Quan els jubilats puguin treballar sense límit, a jornada completa i amb el salari íntegre, els governs tindran una bona excusa per rebaixar les pensions per qualsevol dels mecanismes al seu abast: anys de cotització, fórmula de càlcul, actualitzacions, etcètera. Si la pensió ja no és l’única font d’ingressos i es converteix en un complement, potser retallar-la no aixecarà les mateixes protestes.

Afegeix l’insecte xerraire: De la mateixa manera, si milers de persones tenen garantits uns ingressos en forma de pensió, les empreses els podran oferir condicions salarials que no acceptarien sense aquesta crossa. Alhora, a mesura que les pensions minvin, continuar treballant no serà una opció sinó una necessitat pura i dura per arribar a final de mes. Jubilats treballant per un sou minvat fins el darrer dels seus dies.

Potser d’aquesta manera arribarem al punt en què un treballador de mitjana edat, quan demani un augment de sou, en lloc de la frase «pel que et pago podria contractar dos joves» escoltarà «pel que em costes podria llogar tres jubilats amb experiència».

La mosca ha deixat de brunzir però un servidor, que és pensionista de jubilació, encara la nota darrera l’orella.