Jo, «influencer»

Cada època té les seves plagues bíbliques. Una plaga és allò que gairebé t’aniquila, gairebé t’arrasa, gairebé et fa desaparèixer. Abans, «antes», en cada moment n’hi havia només una de plaga. No n’hi havia dues al mateix temps. Si et mories d’una cosa no te’n matava cap altre. Això sí, les plagues venien successives i si sobrevivies a la primera potser no superaves la de després. És el que tenia haver nascut llavors. Que bàsicament et mories. I ara? Com ho tenim ara? Pitjor, sense dubte pitjor! Perquè ara sí que les plagues apareixen juntes i alhora i en un mateix moment has de lluitar contra diverses plagues alhora. Vèncer-les una a una era fàcil. Ara no. Facin, facin l’exercici de quantes plagues ens amenacen ara mateix i s’avindran com jo a consentir que, avui en dia, no morir en l’intent és tota una heroïcitat. I mentre fan la seva llista de plagues jo els confesso la que em té més amenaçadorament preocupat: la plaga dels influencers. El món és ara mateix ple d’influencers. I què és un influencer? Un paio, o paia, que et fot la turra sobre un tema fins a l’extenuació. La teva extenuació, no pas la seva. I cobren per fer-ho. I ho fan perquè cobren perquè si no no ho farien. Ens foten la turra bàsicament amb inutilitats i ens expliquen coses que no interessen a ningú, però que algú aconsegueix fer viral fent que tothom, tothom, estigui pendent d’una cosa que no interessa. Són una plaga. Els influencers viuen de fotre’ns una turra que a ells els omple el compte corrent. No he conegut encara cap influencer interessant. I és que sol passar que, els que són interessants de debò, no són influencers. Ens expliquen, els influencers, bàsicament, les seves misèries el seu poc baix –o nul– nivell cultural, la seva ximpleria, el seu fons d’armari, les seves penes de pa sucat amb oli, el seu mal gust, el seu drama infantil, la seva falta de maduresa o de criteri. Com més banals més influencers són i això, clar, és culpa nostra. Nosaltres alimentem els influencers perquè sospito que, aquest és el drama, tots duem un influencer a dins. Aquesta és la plaga. Demana-li a un jove què vol ser i et dirà influencer. I si no és tan jove, també. Estem rodejats. Ens ataquen dia i nit, festius inclosos, per terra, mar, Twitter, TikTok i tota mena de plataformes que, bàsicament es creen per fer lloc a tant d’influencer. Del que no es parla és d’on van a parar els influencers que un dia a la tarda deixen de ser-ho. Ningú ho sap, no se’n parla i aquest és el càstig més mortal per als que han viscut de fotre’s dins la nostra vida. Jo, veig un influencer o algú que em diuen que ho és o algú que ell mateix s’ho diu de si mateix i arrenco a córrer. A córrer sense parar fins a trobar, si el trobo, un lloc perdut on no arribi la influència de cap influencer i llavors, només llavors, quan hagi sobreviscut, m’obriré un canal d’aquests i em faré d’or i viral explicant a tothom com vaig sobreviure als influencers. I ho petaré. I als altres influencers, que els bombin.