«¡‘Quieto todo el mundo’!»

Semblava una escena de pel·lícula. Hi havia el poli bo i el poli dolent. I no és que un repartís hòsties i l’altre es fes el col·lega, no arribava a tant l’estereotip. Però tampoc hi havia dubte: un es trobava allà per imperatiu legal, però a l’altre li molava el que semblava estar coent-se aquell dia a Espanya. Han passat quaranta-tres anys des que, en una modesta emissora de ràdio ubicada en un primer pis i sobre un bar del qual els efluvis a fritada gairebé interferien les emissions, vaig viure l’intent de cop d’Estat del 23-F. L’emissora era Ràdio Popular de Reus i el seu director, Alfonso González, va tenir els bemolls de mantenir a base de teletips i trucades una programació especial ininterrompuda. Ningú sabia en les primeres hores com podia acabar allò, però ell no va dubtar. Érem quatre o cinc, més els dos policies i el meu germà gran, Alejandro (QEPD), sempre preparat per apuntar-se el primer si ensumava que hi podia haver esbronc.

Fa poc vaig poder entrevistar Ana Rivero, la taquígrafa més veterana del Congrés, que acaba de jubilar-se després de cinquanta anys de veure-les de tots els colors. Ella era allà la tarda del 23-F i quan li vam posar la famosa gravació de Tejero cridant, li va canviar la cara. El temps pot alleujar les penes, però no esborra els records. Em va explicar que, en escoltar els trets a l’interior de l’hemicicle, va témer que tots els seus companys haguessin mort; i que va sentir una pena immensa al pensar el poc que ens havia durat la democràcia. Afortunadament, la història ha desmentit els seus temors.

I precisament per això mateix, perquè aquest país va aconseguir conjurar una amenaça tan seriosa, amb gent disparant trets al Congrés i tancs al carrer, em posa malalt l’ús frívol del concepte cop d’Estat per definir el que va passar a Catalunya durant la infausta tardor del 2017. A què ara unim l’embogit intent de penjar-li l’etiqueta de terrorista. El procés va ser moltes coses, segons la meva opinió gairebé totes nefastes; però el procés del nacionalisme espanyol, turboalimentat des del Madrid de la cort, va pel camí de superar-lo amb escreix.