Ignorar la història, confondre el present

Desconec perquè el president de la Lliga Espanyola, Javier Tebas, s’erigeix en portaveu del FC Barcelona. Tant se val. Va dir Tebas de Londres estant que el Barça no es convertirà en l’Ajax, un club que produeix grans jugadors, però que no els pot retenir, perquè factura 1.000 milions d’euros. La frase de Tebas inclou dues ignoràncies i una confusió.

Ignora la història del futbol, no només la de FC Barcelona. Els clubs sobreviuen mentre hi ha una raó de ser cultural, econòmica, social o política que els justifiquen. Quan aquella necessitat es perd, desapareixen. I ignora que un club de futbol és una conjugació de sentiments i emocions amb resultats esportius i econòmics. Un complex que no s’aprèn a gestionar en cap escola de negocis.

I confon el present. Perquè els clubs que conformen l’elit són aquells que han sabut llegir i anticipar les transformacions que periòdicament s’operen en el món de l’esport i el futbol. Els clubs que no van saber o no van poder adaptar-se, però que segueixen sent necessaris en el seu àmbit territorial o sentimental, transiten en les divisions inferiors, més o menys satisfets amb el seu destí.

La pregunta és: el futbol viu un canvi de paradigma com el que va patir durant la dècada dels noranta amb la irrupció de la televisió privada i el cas Bosman? Jo crec que sí. I, llavors, el FC Barcelona està sabent respondre-hi? Jo crec que no.

Si el Manchester United va ser mirall i exemple a començaments de segle per la seva capacitat d’interpretar el futur, avui ho és per tot el contrari. No fa falta recórrer a l’Ajax, ni tan sols al Milan. N’hi ha prou de mirar de tant en tant els palmaresos de les distintes competicions i preguntar-se per què. Sempre et dona un plus.