Montserrat prepara el Mil·lenari

El primer document sobre Montserrat és del 888. El 945 es considera la data fundacional del monestir de Santa Cecília. El 1025 l’abat Oliba de Ripoll i bisbe de Vic funda el monestir montserratí. El 1997 l’abadia de Montserrat va promoure una fundació, amb la intenció de canalitzar suports, institucionals i d’empreses, així com les accions culturals i socials que s’hi portaran a terme a partir del mes d’octubre d’enguany. Una de les actuacions indispensables que s’acaben de fer al monestir ha estat la millora de les infraestructures, amb l’obertura i reconstrucció dels murs del nou museu que permeten ampliar les seves dependències. La Fundació 2025, que presideix l’abat Manel Gasch, va designar Lluís Baulenas, director general de relacions institucionals i estratègia corporativa a l’Abadia de Montserrat, responsable del dia a dia en l’organització dels actes del Mil·lenari, amb un 85% de confirmats. Més enllà de l’atractiu turístic i espiritual, s’han remarcat altres valors com els paisatgístics o geològics.

Des de la tardor del 2023, l’Abadia de Montserrat mostra a col·lectius interessats la conservació dels murs gòtics del monestir medieval, sota la plaça de Santa Maria, i les impressionants jàsseres dissenyades per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch que van servir per construir les places, entre els anys 1929 i 1933. L’espai creat va servir de restaurant. El 1982 l’edifici va ser rehabilitat com a museu. L’any 2004 s’executaren les obres de reforç estructural i remodelació de les places de Montserrat, projecte de l’arquitecte Arcadi Pla Masmiquel. Durant la col·locació dels pilars van aparèixer restes dels antics murs, que l’Abadia, amb bon criteri, va demanar que fossin memòria visible del passat monàstic, alhora que s’adonava de la necessitat de l’ampliació del museu, així que demanen al Ministeri de Foment que a més del reforç estructural per construir la llosa de la plaça, es conservin les parets gòtiques del monestir i l’acabat interior, així com la construcció d’una escala d’accés o la neteja de les instal·lacions. El març del 2012, Arcadi Pla porta a terme l’enderroc i la construcció de la llosa, però queda pendent la consolidació dels murs i les connexions al museu actual, entre d’altres acabats.

L’Abadia, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, encarrega el 2022 la redacció del nou projecte a l’arquitecte manresà Jaume Soldevila Segura. De tal manera que l’actual museu va ser ampliat amb una nova entrada o vestíbul i escala d’accés, amb espais annexos, com l’ascensor i d’altres instal·lacions, però sobretot la consolidació dels murs; intervenció que permet obrir noves dependències. Així, els més de dos milions de persones que pugen anualment a Montserrat podran visitar el nou museu que recull una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya ja que disposa d’un gran fons d’armari. L’arquitecte tècnic Jaume Soldevila Ribera ha participat en aquest treball minuciós, de la mà del seu fill, l’arquitecte Jaume Soldevila Segura. En la visita que va fer una comissió dels AARB, Soldevila pare va fer les explicacions oportunes sobre les obres realitzades recentment: «Els nous treballs acabats van descobrir que damunt els murs hi havia el claustre dels llangardaixos de finals del XIV, per on des del camí de Collbató s’accedia a l’atri davant l’església romànica, d’una nau del 1036, ampliada el 1327.» Els dos arquitectes, pare i fill, van donar molta importància a la conservació dels murs: «volíem que destaquessin al màxim, amb la il·luminació indirecta des del terra, amb pilars foscos i el paviment de basalt negre». De moment disposen de més espai lliure i la decisió «d’ampliar el museu és òbviament de l’Abadia de Montserrat.»