Fer volar coloms per fer córrer trens

Si els somnis traduïts en propostes formals (estudis i/o projectes governamentals) es fessin sempre realitat, ara mateix tindríem al Bages una xarxa de tramvia que permetria els veïns de Sant Joan, Sallent, Santpedor, Callús i Súria arribar-se fins a Manresa i tornar-se’n cap a casa amb aquest transport tan sostenible. De fet, els mateixos manresans podrien anar d’un tren a l’altre (de Ferrocarrils a Renfe) creuant la ciutat com havia estat dècades enrere, amb parades diverses al llarg del recorregut. I fins i tot arribar fins a la zona esportiva del Congost, tramvia avall. Un panorama d’idíl·lica mobilitat que, tal i com recordava aquest diari dissabte passat, el govern Tripartit de la Generalitat va presentar amb formalitat i solemnitat, l’any 2009, en un acte a l’ajuntament de Manresa. Si els somnis governamentals (que malgrat ser somnis no són gratuïts, perquè els estudis i els projectes costen un dineral) es fessin realitat, els manresans i, per extensió, els bagencs (i berguedans i solsonins) podrien desplaçar-se de manera àgil, directa i còmode en un tren ràpid fins a Vic, Girona o Lleida. Ho farien amb aquell eix ferroviari transversal que va dibuixar i exposar públicament l’any 2005 el llavors president Pasqual Maragall. Una línia que, d’est a oest, trencaria la radialitat barcelonina i per la que fins i tot s’hi farien transportar mercaderies. Si els somnis dels governs es fessin realitat (cosa que seria de pública exigència, perquè suposen una inversió de temps, energies i diners), al Bages, més concretament a Fonollosa, hi tindríem un aeroport secundari (no sabrem mai si amb avions o sense) com el que es va posar sobre el mapa a la primera dècada d’aquest segle. També és cert que, si els somnis governamentals es fessin realitat (i, en aquest cas, si la ciutadania no s’hi hagués oposat amb les ungles esmolades, potser sí que seria una realitat), ara hi hauria al nord del Bages, dins de les galeries del que van ser les mines de potassa de Cardona, un no tan bucòlic abocador de residus industrials. Tot plegat, ara que la Generalitat torna a estudiar la idea del tramvia (més modest, segurament), ens diu que el Bages ha estat en aquest segle un terreny adobat als coloms. I no em refereixo a aquestes colònies que deixen els carrers farcits d’excrements, sinó a que se n’han fet volar molts i n’hem retornat pocs. Però, ben mirat, l’eix Transversal (carretera) també es va dibuixar durant la segona República. Només van caldre set dècades per estrenar-lo. Paciència, doncs, que encara ens queden anys perquè els coloms se’ns caguin al damunt.