Unes quantes xifres del pressupost

Tot i ser de Lletres, m’ha tocat ocupar-me dels números d’un ajuntament, durant 40 anys, la qual cosa m’ha fet ser molt pràctic a l’hora de mirar-me els números d’altres administracions. Amb unes poques xifres ja es veu si les coses van bé o no, i francament en el cas de la Generalitat, les coses no van gens bé. Dono unes poques xifres per demostrar-ho.

És cert que s’està a punt d’aprovar el pressupost més alt de la història: 43.673 M. És una xifra enorme que demostra el poder d’una institució i alhora la descentralització que es va iniciar quaranta- quatre anys enrere. Ara bé, tenir un pressupost molt elevat no vol dir que la gestió hagi estat eficient. No ho dic per ara mateix, sinó al llarg de tot aquest llarg període. Ho veureu amb uns pocs números.

A finals d’aquest any, la Generalitat tindrà en nòmina, 290.000 persones, entre funcionaris i personal contractat. Representa un 8% dels treballadors del país. I si es compleixen les previsions, arrodonirem la xifra fins als 300.000, l’any vinent. És una xifra enorme que demostra les competències en àrees tan bàsiques com Sanitat, Educació, Benestar Social, Seguretat, etc.

Tenim un deute de 86.600 M, equivalent al doble del pressupost real, la qual cosa suposa un 29,5% del PIB, i una immensa partida en interessos, de manera que al final de tot, la partida destinada a inversió és de 3.064 M, o sigui un petit 9,7% del pressupost. Aquesta dada, per ella sola exemplifica l’enorme pes de les despeses corrents, en detriment de les inversions. No és una bona mostra de bona gestió i eficiència.

S’ha arribat a un acord entre ERC i el PSC, després de diverses reunions en les quals han anat acostant posicions fins a arribar al pacte definitiu. Ara falta aconseguir un nou soci per arribar a la majoria absoluta, sigui mitjançant el vot afirmatiu o via abstenció. Confio que serà aprovat, perquè, tot i no ser el millor pressupost, és una eina indispensable per tirar endavant.

Dit això, ha arribat el moment de plantejar grans canvis en l’estructura interna i externa de la Generalitat. El pròxim govern ho haurà de fer si vol realment fer un salt en la gestió i eficiència. S’ha anat arrossegant una estructura creada els anys vuitanta, només retocada o remodelada, en les formes, sense tocar el nucli. Sense entrar en el fons, i ja no dóna més resultats.

L’actual Generalitat és una màquina immensa, semblant a un transatlàntic, feixuc, difícil de gestionar i molt complicat de maniobrar. Em recorda una mica l’antiga Diputació de Barcelona, fins que va entrar el partit socialista i la va convertir en un vaixell insígnia. Cal un nou lideratge general, i un munt d’eficients polítics i gestors que la sacsegin de dalt a baix, fins a tenir una administració àgil i eficaç, amb una molt més àmplia capacitat inversora, com per fer front als reptes de futur. I per descomptat, ser model i exemple per a la resta de CCAA d’Espanya, amb prou de pes per a marcar les línies essencials, al mateix Govern Central. Aquest ha de ser l’objectiu de cara l’any vinent, amb motiu de les eleccions al Parlament.