Això està arribant massa lluny

La prova que el feminisme va pel bon camí és justament la frase amb què dono títol a aquest article. Això està arribant massa lluny. I dins les 5 paraules de la frase hi ha resumit el què de la qüestió. AIXÒ es refereix a la pretensió de les dones de ser igual que els homes. ESTÀ és la sensació que això encara no ha acabat i que continua avançant sense aturador, on s’és vist, i on anirem a parar. ARRIBANT vol dir que això, o sigui la cosa aquesta, la pretensió de les dones de ser considerades igual els homes, ja s’apropa a llocs que fins ara eren inimaginables. Terrenys, fins ara, inabastables per les dones que en la seva pretensió de ser com les dones, ves per on, es fiquen a llocs on no tocaria i d’on mai havíem pensat, els hòmens, que ens hauríem d’apartar per fer lloc. MASSA vol dir, és clar, que potser se n’està fent un gra massa de tot plegat i que una mica de lluita i progrés per una mica d’igualtat de les dones fins i tot fa gràcia, però tant, tant, potser és massa. I LLUNY vol dir que, hòstia, les dones, passaran de llarg del que havíem pensat i no només voldran avançar per millorar una mica en algunes coses sinó que, hòstia, pensen passar de llarg de sostres de vidre i barreres de tota mena i no aturar-se fins que, elles, decideixen aturar-se. En definitiva, «Això està arribant massa lluny» és una expressió de pànic masclista que, sovint és l’única que ens queda als hòmens quan se’ns demana, sincerament, què en pensem de la LLUITA feminista. I que precisament sigui una LLUITA és el que indica com estan les coses. Millor que abans, però no del tot ni de bon tros perquè si has de lluitar és que tens contrincant, o dominador o obstacle. I també és veritat, perquè és així, que també hi ha dones que, «lliurement», opinen que «això està arribant massa lluny» i jo els diria que no pateixin, que ser feminista o reivindicar la igualtat de les dones i practicar-la no és obligatori. I que també penso que dins la causa-lluita feminista hi ha extrems – mal o ben anomenats feminazis – que no sé si ajuden o empenyen o fan tirar enrere, però que entenc que hi siguin perquè mentre «això està arribant massa lluny» vol dir que això encara no està i que cal que arribi tan lluny com calgui fins que deixi de ser una lluita per ser un estat, natural compartit, entre homes i dones. I que entres els joves n’hi hagi molts que també ho pensin... Això ja em preocupa més. Molt més. I estic d’acord que, el 8 de març, els homes hauríem d’estar més calladets i, en canvi, la resta de dies de l’any, hauríem d’alçar la veu masculina al costat de la femenina. Fins quan? Lluny, fins al final.