Amnistia amb Lledoners en el record

Just aquesta setmana que s’ha pactat una llei d’amnistia que permetrà agafar aire a moltes persones amenaçades i recuperar efectius a l’independentisme trinxat per la repressió judicial, fa de bon recordar Lledoners i l’evolució que van seguir les concentracions que reclamaven la llibertat dels presos polítics engarjolats. Allò que animava la mobilització de milers de persones era la decisió a plantar cara i no defallir en la reivindicació fins a aconseguir l’objectiu de treure els líders de la presó. Era convenciment i fermesa el que transmetien els cants acompanyats pels músics vinguts d’arreu. Impossible oblidar el silenci ensordidor que es trencava en un esclat de crits i d’aplaudiments quan mig s’escoltava la resposta dels presos a la salutació solidària que el Joan «Bonanit» interpretava en nom de tots. Commou rememorar ara el caliu de les nits de vetlla i concert per Nadal i Cap d’Any viscudes a l’altra banda del mur. El fenomen de les ballades de gegants transportats des de l’altra punta de Catalunya, els autocars i vehicles que sembraven els camps on hi havia crescut blat, les corrues de gent pels camins d’accés al pla de Lledoners... es van anar esllanguint en la mesura que s’intensificava el caïnisme entre els partits delerosos d’accedir al martirologi independentista que, pensaven, els havia de projectar cap a l’hegemonia de la política catalana. Fa de mal recordar la presentació d’alguna llista de candidats a les eleccions del 14-F (autonòmiques del 2021), aprofitant la concentració de gent davant el recinte penitenciari. Els crits d’«Unitat! Unitat!» encara els increpen i certifiquen la marrada feta pels partits independentistes des d’aleshores: en aquelles eleccions van assolir la majoria parlamentària però, paradoxalment, amb el 52 % dels vots són incapaços d’aprovar els pressupostos de l’últim exercici, deixant-los una altra vegada a la decisió dels partits que han fet tant com han pogut contra l’independentisme català. La majoria només l’han utilitzada per acabar de desorientar i desmobilitzar la població que havia plantat cara l’1 d’Octubre del 2017, i l’octubre del 2019 en les protestes per la sentència del Suprem. Per això fa de bon recordar la lliçó de Lledoners, ara que a última hora sembla que Junts i Esquerra s’han posat d’acord a negociar els últims serrells de la llei d’amnistia, tot i els escarafalls ridículs d’alguns sobre la robustesa final o pretèrita del redactat aprovat. Amb tot el que vindrà ara des d’una judicatura rabiüda, les estructures de l’estat i l’amplificació mediàtica de la catalanofòbia predicada pels partits espanyolistes, encara dubten que cal unitat?