Museu del barroc en divendres plujós

Enfilo cap al museu del barroc i abans busco pàrquing perquè la zona no és amable per estacionar. Plou i d’entrada és un regal incòmode ara mateix però infinitament d’agrair. El pàrquing que hi ha a tocar del museu, allò sí que és un museu: A l’entrada un cartell mal enganxat diu que no s’admeten targetes per pagar. En quin segle vivim, Fòrum? Mal girbat tot plegat. Aparco renegant i surto i sota la pluja em miro l’edifici del museu del barroc des de fora. Se n’ha parlat tant que m’impressiona menys del que em pensava. Lleig? Agosarat? Perquè no? A mi el ciment, ho reconec, m’agrada, el barroc en si em costa més, però tinc ganes de descobrir la joia de la corona actual. A dins el museu i el claustre antic es miren sense tocar-se i m’agrada el que veig a fora. Escales amunt a dins és net i nou i polit però... me l’imaginava més gran. Ja sé que la frase no és meva, però és la que em surt de dins. I a dins em trobo peces belles, boniques, segurament molt representatives molt ben posades i tot plegat casualment disposat. No hi ha massa sorpreses ni emocions. Em reben un parell de vídeos, un traç de paret convertit en vídeo imatge i un petit recorregut que et duu fins a la sala noble, la top, que no té nom, però és de color lila, on hi ha el cor de la col·lecció. Allà, a convit d’una guia del museu ens conviden a seure i ens fan baixar un munt de pantalles on se’ns projecta un vídeo sobre el barroc a Catalunya. En l’era de les experiències immersives, les pantalles que s’abaixen sorolloses em sonen a antigues, mecàniques i trobo a faltar quelcom més amorós. Llàstima. El vídeo parla de les ciutats amb barroc i en el vídeo no surt Manresa. I jo em faig la pregunta. No surt Manresa perquè a Manresa, a banda d’uns retaules no hi ha barroc? Jo feia la ciutat més modernista, però que sabré jo. Em queda el dubte de si s’ha jugat la carta de la gran oportunitat o la de l’oportunisme que passa per casa. Som sols i també em pregunto si aquesta serà la tendència. No nego que en aquests moments penso en la pasta ingent que ha costat això i quan em recorden que no està acabat que està a mig acabar perquè tal em pregunto si la carta està ben jugada. En tot cas, un cop alçat, ara, que no escatimin mitjans per difondre – que això a Manresa passa sovint, la gent no va als llocs si no sap que els llocs existeixen - i aquí caldrà picar pedra, més encara, per atraure visitants. A favor? Del tot. Val una visita. En contra? Doncs el dubte de si tot plegat ha estat encertat. Si tindrà requesta. Acabar-lo, connectar-lo amb el museu comarcal existent, rebre la col·lecció Mestres Cabanes... Facin-ho i no triguin. Pensar en gran, fer en gran. Massa diners per no poder ensenyar-ho tot fet. Parlant de diners, algú té monedes per al pàrquing?