Autopista o trencaclosques?

Posem que donem per bo que totes les mesures que s’han aplicat en els últims 8 anys a l’autopista Terrassa-Manresa en forma de descomptes creixents (en quantitat, extensió o temporalitat) han estat a fi de bé. Si més no, posem que acceptem que hi ha hagut un propòsit (més o menys encertat, amb més o menys rerafons) de mirar de fer econòmicament accessible aquesta via ràpida a un part de la ciutadania i, com a conseqüència, descarregar ni que sigui mínimament la saturada C-55. Fins i tot, posem que validem que els resultats pràctics han mostrat un cert traspàs de trànsit i que, per tant, aquelles mesures han tingut un efecte real (que la mateixa Generalitat reconeix insuficient). Encara més: posem que admetem que l’última mesura anunciada, aquest dilluns, de fer l’autopista totalment gratuïta, en dies laborables, si es fa el trajecte d’anada i tornada en menys de 24 hores dóna resposta parcial a una demanda històrica (ara només falta que es faci efectiva). Fins i tot, posem que, particularment, reconec que alguna d’aquestes mesures (Ronda de Manresa amb lectura de matrícula) ha incidit positivament en la mobilitat familiar.

Acceptat, si voleu, tot això, diguem-ho clar. L’autopista, a més a més d’extremadament cara (perquè no podem deixar d’obviar els preus reals, astronòmics sense uns descomptes que es paguen a càrrec de l’erari públic) és un trencaclosques inadmissible. I quan les coses són poc clares esdevenen, directament, ineficaces. Només mirar el quadre íntegra de tarifes d’aquesta C-16 ja és com encaixar un trencaclosques, perquè, d’entrada, hi apareix per a cada tipus de vehicle una doble xifra: preu íntegre o preu amb descompte. Descompte, aquest, que és el que s’aplica des de fa 25 anys, entre setmana i sempre que es porti teletac. A continuació, però, els conductors encara poden optar a un segon nivell de bonificació, també en dies laborables, però aquest exclusiu per als vehicles de tipus II (turismes, furgons i furgonetes). Bonificacions que tenen un abast diferent segons el recorregut que es faci. Van des de la gratuïtat total (Ronda de Manresa) fins a descomptes percentuals (si es passa pel peatge central, o pel lateral cap al sud). I, encara, aquests últims, amb una doble tarifa subjecta a la franja horària que es faci el trajecte (hora punta, o hora vall). Vostès ho han entès? No, oi? Ho comprenc. Jo sí, però perquè, per necessitat, m’he doctorat en la matèria. Els ho he intentat explicar. Però entre periodista i obrador de miracles hi ha un tram llarg. I mai no he tingut paciència per fer un puzle de mil peces.