Hora de decidir

Ja tenim dia i hora per decidir quin nou projecte de govern volem, per a Catalunya, de cara als propers quatre anys. Hem arribat als quaranta-quatre anys de govern autonòmic, amb un resultat més aviat moix. Només unes comptades, tres o quatre legislatures, es poden considerar brillants, quan l’objectiu hauria d’haver estat ser-ho en totes o gairebé totes. Estudiant la nostra història, ens trobem amb un model que sobresurt, entre tots els altres: el decenni de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924), presidida per Enric Prat de la Riba, primer, i tot seguit, per Josep Puig i Cadafalch. Allò va ser extraordinari, exemplar en tots i cadascun dels múltiples projectes que van endegar.

Parlem d’una entitat, suma de les quatre diputacions, en coordinació i cooperació amb els ajuntaments, escassos recursos externs, però una immensa ambició, preparació, formació i dedicació. Els resultats foren enormement positius, fins al punt que encara avui dia perduren algunes de les seves obres. Doncs bé, coneixedor del món municipal (ajuntaments, consells comarcals, diputacions) amb quaranta anys de dedicació intensa, similar coneixement del Parlament de Catalunya (amb quatre legislatures a l’esquena) i molt contacte de conselleries, organismes i serveis de la Generalitat, queda clara la necessitat d’emprendre una nova etapa, radicalment diferent de la que ara tanquem.

Ja no només per la grisor dels governs dels darrers anys, sinó per l’envellida estructura de tot el conjunt de la Generalitat. S’ha de fer dissabte, en el concepte benentès de remoure els fonaments per a construir un nou model de funcionament i gestió. Amb les recents crisis per la sequera, o la dels pagesos i ramaders, com abans de la sanitat, l’educació, la seguretat, etc., hem vist tràmits enrevessats, retards de pagaments d’un o dos anys, gestions inacabables, llistes d’espera immenses en dependència, en intervencions quirúrgiques, en substitucions de baixes, etc.

Tot plegat mostra la ineficiència d’una administració envellida, altament burocratitzada, mal gestionada i mal dirigida. La convocatòria d’eleccions per al 12 de maig, suposa exercir, una vegada més, el «dret a decidir». Un dret, protegit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, que ens dona a tots els catalans i catalanes, la decisió d’atorgar la confiança a un partit, encapçalat per un determinat candidat.

Conec de prop, molt de prop, Salvador Illa, i veig en ell totes les potencialitats, la preparació, formació i dedicació que va tenir Prat de la Riba. Si se’l coneix com el «seny ordenador», ara en necessitem un altre, per posar ordre en el país, i aplegar al voltant un potent equip, capaç de sumar esforços, coordinar i treure totes les potencialitats d’un país, com el nostre, que al llarg de la història ha mostrat gran capacitat per sobresortir i trencar dinàmiques que no li permetien excel·lir.

S’ha d’acabar no ser a les taules i comissions importants, s’ha d’acabar estar a la contra de tot, i no ser capdavanters, en res. És el moment decisiu per a elegir el president que necessita el país, pensant en els vuit milions de catalans i catalanes que vivim aquí, en sintonia amb Espanya, i tots plegats en la Unió Europea que és el nostre marc de present i futur.