Més que un club, igual que el país

Han passat poques hores de la desfeta del Barça davant del París Saint-Germain i la culerada no para de llepar-se les ferides. Els mitjans de comunicació lamenten els «regals» que els jugadors blaugrana van fer als seus rivals, tot i que alguns ho justifiquen per les decisions arbitrals, per allò que la culpa sempre és dels altres. El dol no es pot dissimular i el pessimisme ha deixat estabornit els qui fa poques hores veien l’equip com un au fènix que ressorgeix i és capaç de deixar els parisencs a la cuneta de la Champions.

La realitat s’imposa per unes hores, però el Barça que és més que un club i porta el gens del país, amb el permís dels altres equips, que són tant catalans com ell, l’endemà mateix de la derrota es posa a treballar mirant el futur amb forces renovades. I el futur serà diumenge en el partit que jugarà al Bernabéu contra el Madrid i que n’hi ha que pensen que pot ser el punt d’inflexió que encamini els blaugrana a guanyar la lliga, tot i l’avantatge que porta l’equip blanc des de fa mesos.

I, com que futbol és futbol, com va dir Vujadin Boskov, pot passar de tot i, per tant, la culerada refermarà el convenciment que la victòria és possible i, fins i tot, alguns somiaran amb un altre 0-5. Però si es torna a perdre, els mateixos que ara mantenen aquella espurna d’il·lusió, tornaran a caure en el pessimisme. El Barça és més que un club i com el país està acostumat a commemorar derrotes i a somiar victòries, com les que ha tingut en el passat, però que de cop i volta s’han esfumat. El problema és creure que la culpa sempre és dels altres i no assumir les pròpies responsabilitats.