Lectures al tren

Cada matí vaig i torno de la feina en tren. Tot i que el trajecte és breu, el de l’anada el distrec sempre amb la lectura d’un llibre. O podria ben dir també que aprofito l’espai i el temps rutinari d’un viatge en tren per gaudir d’un dels plaers de la vida, el de la literatura. El de tornada el faig plaent amb la lectura d’un parell de diaris (un dels quals el que fa de suport d’aquesta tribuna). I els seré sincer: en la major part d’aquests trajectes sóc l’excepció. No em fa pas cap vergonya, ans al contrari. De fet, és des que em vaig adonar que gairebé tothom al meu entorn tenia els ulls clavats al seu mòbil o perduts en el so d’uns auriculars, i que perillava que jo m’afegís per inèrcia a aquesta actitud coral, que vaig decidir sortir de la fila i portar sempre al damunt una lectura de paper. En realitat, des que utilitzo aquest mitjà de transport per a la meva vida laboral he recuperat una pràctica que vaig exercir durant els meus cinc anys continuats de trajectes ferroviaris per estudis universitaris. Al llarg d’aquells viatges repartits en cinc cursos vaig devorar una extensa biblioteca, i en més d’una ocasió vaig estar a punt de saltar-me la meva estació de destinació, de tan abstret com estava en les històries. D’allò ja en fa tres dècades, i en aquells temps (sense mòbils, es clar) he de dir que, als vagons, els lectors de llibres es multiplicaven. He dibuixat aquest escenari perquè és una de les referències lectores (no estadística) que tinc, i que contrasta amb el que vam viure dimarts i que, sortosament, vivim cada any, amb una de les grans festes populars del nostre país. Tal com explicava aquest diari en la prèvia de Sant Jordi, Manresa es preparava per viure una diada amb noves o renovades llibreries i amb estrenes de parades. Dimarts, els carrers d’arreu del país s’omplien de parades de llibres i d’àvids compradors, i el final de la jornada es coronava amb el tradicional i feliç balanç de centenars de milers de llibres venuts. Em sobta, veient com la lectura (entesa en termes clàssics) s’ha gairebé fos dels espais públics (estacions, trajectes en transport, sales de consultes...). O com contrasta amb els informes periòdics que ens parlen d’una caiguda escandalosa de l’hàbit lector entre infants i joves. Celebro la contradicció per la part que manté viva la flama. Potser és que, ara més que mai, la lectura és un plaer reservat a l’espai privat. Però m’agradaria retrobar els espais de lectures compartides, que ens feien mirar de reüll el llibre del company d’espera o de trajecte. I voldria que Sant Jordi no sigui només un ritual festiu, i els llibres obsequiats només un fons decoratiu. La lectura és un dels plaers de la vida, i que es fomenti és un dels millors pilars d’una societat formada.