Retrat del líder adolescent

Les raons de Pedro Sánchez per fer el que ha fet només les sap ell, i interpretar-les requereix un judici d’intencions que només porta a fer hipòtesis. El que sí que podem jutjar és la qualitat de l’execució i el retrat que estem obtenint de l’home, l’espòs i el president. Jutjant només el que hem vist, Sánchez s’ha comportat com un amateur, la qual cosa resulta molt inquietant, perquè si la seva autoexigència a l’hora de fer les coses és aquesta, no anem bé. La carta amb què va comunicar que es plantejava dimitir era tan justeta que és evident que no va passar per les mans d’un redactor professional dels que l’inquilí de la Moncloa té a la seva disposició. Que un president no intenti assolir l’excel·lència amb un missatge així i que no busqui ajuda experta per aconseguir-ho diu molt poc a favor seu. Es pot fer exactament la mateixa valoració del vídeo on anuncia que es queda. Un treball com aquest, preparadíssim, enregistrat a casa, sense testimonis, repetint tant com calgui, i on s’hi jugava tant, hauria d’haver estat una obra mestra, un speech a l’alçada dels d’Obama que ens hauria hagut de convèncer racionalment i ens hauria hagut d’emocionar, tot alhora. Res de tot això. Va ser una comunicació mediocre, argumentalment inconsistent, amb un text deficient i una escenificació pobra. I aquest és el mateix nivell que va exhibir ahir a les entrevistes de TVE i la SER, on es va transparentar una figura impulsiva, solitària, amb tots els trets del líder que es va aïllant fins a convertir-se en un autòcrata, amb un punt de matxirul·lo adolescent que defensa la seva nòvia als billars. Que digui que va escriure i va difondre la carta sense dir-ho a la seva dona és apoteòsic. ¿A qui li agrada un home, espòs o president que fa una cosa així?