IntactVs al monestir de Serrateix

Dins del XIV cicle de concerts de Música i Romànic organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB), amb direcció d’Albert Galbany, va tenir lloc al monestir de Santa Maria de Serrateix l’actuació d’Intactvs, un trio format per la veneciana Simona Gatto, el valencià Efrén López i l’empordanesa Míriam Encinas, artistes de referència en l’àmbit de la música antiga, especialistes en la temàtica amorosa dins el context de la música italiana del segle XIV, que pertanyen al gènere Ars Nova, en llatí i significa nova tècnica. El concert va permetre veure uns instruments difícils d’escoltar com la viola de roda, o samfoina, un instrument de corda fregada, viola d’art, sistre, en forma de cercle o ferradura, diverses flautes i l’arpa.

La visita guiada va anar a càrrec de Josep M. Badia Masgrau, del Patronat d’Amics de Serrateix. Va explicar que l’any 2019 van netejar una aula del claustre que estava plena de runa, on per una porteta s’entrava dins la cambreria, on un monjo es cuidava del vestuari, i per l’altra hi havia la dispensaria, amb la teca, alhora que servia de refectori del monestir, on menjaven els monjos. En una altra ala hi havia el sagristà. La porta gran donava al claustre neoclàssic, centre de les dependències que feien servir els monjos: les de dia, a la planta baixa i les entrades a les habitacions, a la primera planta. Es tracta d’un claustre del XVIII d’una abadia benedictina d’àmbit rural de Serrateix, al Berguedà. De l’anterior se’n tenen poques referències, però era més senzill i semblant al del monestir de La Portella. Conflueixen el conjunt de dependències: la porta principal d’entrada al monestir, passant pel pati de l’abat, (segle XV) que recorda els patis gòtics de Barcelona, com el del carrer Montcada. A un cantó hi ha el Palau de l’Abat i a l’altre la casa del vicari o rector de la parròquia. Dins, s’observa l’escut del monestir i més tard del municipi, que representa gràficament Serrateix. El centre del claustre és de pedra, amb cisterna d’aigua i un pou. Una de les portes dona a la Sala Capitular, que és la dependència més important després de l’església, on els monjos tenien la sala de reunions. Pel mig es pot pujar al pis de dalt, cap a la volta de l’església i a la torre-campanar (segle XIV) des d’on es veu un gran paisatge.

Badia explica la història a través dels elements més interessants del monestir benedictí que l’1 de juny de 1999 fou declarat bé cultural d’interès nacional: la torre de l’Abat, potser del segle IX, l’església monàstica preromànica, la romànica dels segles XI i XII, consagrada el 1125, de planta de creu llatina, d’una nau i tres absis. Al segle XVII es van substituir els absis laterals romànics per capelles gòtiques. Els set retaules barrocs que hi havia es van cremar durant la guerra civil. Al segle XIX s’enguixà i s’adoptà l’estil neoclàssic. Cal dir que s’hi guarda el sarcòfag del comte de Cerdanya, Oliba Cabreta, que va fundar oficialment el monestir el 977. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal els monjos van haver de marxar i l’abadia va passar a ser parròquia, on encara avui s’hi continua fent missa. En resum, es tracta d’una comunitat benedictina que va estar 900 anys (941-1835) fent vida monàstica independent. Al mig de l’església es conserva la tomba de l’abat Martínez (segle XVIII). En el passadís central n’hi havia set. També va remarcar la capella dels Sants Màrtirs, amb les urnes d’Urbici, Víctor, Zenó i Felícola.