Impulsem Manresa afirma que són l’autèntica alternativa per capgirar-ho tot

La plataforma va celebrar el seu acte central al Conservatori, on Vila va fer una crida per escampar el seu projecte

Els membres de la candidatura  d’Impulsem Manresa a l’escenari del teatre Conservatori, ahir al vespre, amb l’alcaldable Joan Vila al mig | OSCAR BAYONA

Els membres de la candidatura d’Impulsem Manresa a l’escenari del teatre Conservatori, ahir al vespre, amb l’alcaldable Joan Vila al mig | OSCAR BAYONA / J.M.G. Manresa

J.M.G. Manresa

Alonso, amb altres candidats d’Impulsem que van explicar els projectes de la plataforma |  BAYONA

Alonso, amb altres candidats d’Impulsem que van explicar els projectes de la plataforma | BAYONA / J.M.G. Manresa

«Manresa està parada, antiquada i rònega». És el que li va dir al candidat d’Impulsem Manresa, Joan Vila, un espectador que va assistir a l’acte central de la plataforma municipalista que es va fer ahir al teatre Conservatoi. Van quedar per parlar més tard.

A l’acte hi van assistir unes 200 persones que van poder conèixer els principals projectes d’Impulsem, els candidats de la llista, i les principals propostes que va exposar el propi Vila, que es va centrar en la necessitat de canviar l’actual rumb de Manresa, girar la truita, deixar d’anar amb al lliri a la mà i també de fer el ploricó, va dir. I l’única forma d’aconseguir-ho i capgirar-ho tot és votar Impulsem perquè «som i volem ser l’autèntica alternativa».

L’escenografia era senzilla. L’escenari estava ocupat pels instruments del grup Falcon & Firkin, que va oferir algunes peces del seu rock amable. Al darrera, una pantalla on es va projectar un vídeo amb les principals propostes de Vila i a, a la dreta -vist des de platea- un faristol que només va utilitzar l’alcaldable Vila. Tot molt endreçat.

L’exalcalde de Sant Vicenç i número 4 de la candidatura, Joan Torres, i la número 7, Dolors Masats, van conduir l’acte. Van afirmar que Manresa viu un moment clau i que clar triar entre passat i futur; foscor i llum; i continuïtat o transformació. Impulsem, com no, opta per les segones opcions.

Entre el púlic hi havia el president del PDeCAT, David Bonvehi, que va poder escoltar com Joan Vila va opinar que Manrea té governs «poc brillants» des de fa anys, i això «ens ha deixat una ciutat sense rumb que no s’estima». Per això, va dir, «cal treballar per construir una alternativa potent», un «govern actiu i compromès» que faci possible que «els nostres fills puguin quedar-se a la ciutat».

A partir d’aquí va detallar una llarga llista de propostes que es resumirien, a grans trets, en tenir tolerància zero amb l’incivisme i la delinqüència -a Manresa hi ha barris que són guetos, va dir- ; acabar amb la Manresa «bruta»; dotar de més recursos manteniment i zones verdes; portar als tribunals a qui correspongui per incompliment de contracte pel desdoblament de la C-55 i una agenda social per mimar, sobretot, la gent gran.

«Només faré una promesa: garantim dedicació, honestedat i rigor. I fer política en positiu sense entrar en el terreny personal com altres practiquen». Va afirmar que la confiança es guanya a base de treball i esforç, i en canvi «altres ho dissimulen insultant, dient mentides i faltant al respecte». No va dir noms.

Ja cap al final va assegurar que tot i que les eleccions són d’aquí a una setmana «ens ha faltat temps per arribar a tothom». Per això va demanar als assistents a l’acte que facin de corretja de transmissió i escampin el missatge del projecte per «girar la truita» i «impulsar el canvi».

[object Object]

Pluja fina amb mesures sostingudes i perseverants en el temps. És la fórmula per canviar el Centre Històric. La va donar el número 2 d’Impulsem, Jesús Alonso, que fou degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. «Tot està inventat», va dir. Però va recomanar seguir l’estela del que s’ha fet al barri turc de Berlín, al barri antic de Vitòria o a Ciutat Vella de Barcelona. «No arreglarem res d’un dia per l’altre. No som Harry Potter», va dir, però sí que cal un «efecte sostingut i la suma de moltes petites accions». Va calcular que calen en 3 o 4 mandats. Això són 12 o 16 anys. Alonso també va defensar el tramvia -o metro lleuger en va dir ell- pel mig de la ciutat. Serien 15 quilòmetres de vies, 7 combois, 3 línies i un tramvia cada 7 minuts. Va defensar, també, una estació intermodel -bus, tramvia i tren- al Pont de Ferro.