Voler no és suficient per aconseguir els somnis

El legítim desig de voler assolir els nostres somnis i objectius ha fet que massa sovint ens deixem enlluernar per la imatge de determinats personatges que apareixen a les xarxes i televisors, fins al punt de condicionar els nostres pensaments i accions per voler ser com ells a qualsevol preu.

La nostra societat aposta pels valors individuals a l’hora d’influir en les voluntats globals, promovent la fortalesa d’uns quants escollits perquè arrosseguin el col·lectiu de masses cap a uns falsos objectius que, massa vegades, són estèrils i inabastables per a gran part de les persones. 

Aquests referents influeixen socialment, generant necessitats col·lectives per convèncer les masses d’individus que necessiten de determinats objectes/objectius, fent-los creure que així seran feliços, 

Quan descobrim que alguna persona d’èxit disposa de coses que nosaltres no tenim, automàticament associem les seves virtuts i èxits personals a aquesta diferència entre ambdós, incrustant-se al nostre subconscient la necessitat d’aconseguir-les, ja que si nosaltres també ho tinguéssim, la nostra vida seria molt més semblant a aquella idea que ens imaginem, sobre allò que creiem que tenen i són els nostres referents.

Aquesta vessant emocional dels individus és fàcilment manipulable, tant que les persones preferim imaginar-nos “possibilitats” en funció d’uns desitjos, i no assumir “realitats” basades en les pròpies capacitats, formació, esforç i dedicació.

Si bé diuen que les comparacions són odioses, la nostra evolució dependrà de l’ús que en fem d’aquest verb comparar. Si l’utilitzem com a referent motivacional i ens serveix com a exemple a seguir, aleshores aquesta comparació ens ajudarà a esforçar-nos per millorar, seguint el camí obert o proposat per aquesta persona a qui admirem. Això implica una gran dedicació, molts sacrificis i una ferma actitud, focalitzada en assolir els nostres somnis.

Per contra, si centrem la comparació en copiar exactament el model, volent ser o tenir allò que aquesta persona és o posseeix, sense fixar-nos en el camí que l’ha dut allà on ha arribat, aleshores aquesta visió que tindrem serà parcial i errònia i acabarà generant-nos unes obligacions personals que, bàsicament, ens empenyeran a la frustració, el desànim i l’ansietat generalitzada, pel simple fet de no assolir els nostres (seus) objectius, uns propòsits molt bonics però irreals, ja que en cap moment haurem estat degudament preparats per aconseguir-los.

Voler ser una persona millor de la que som, en principi, és qüestió de proposar-s’ho un mateix, canviar actituds i conductes per generar nous hàbits que ens permetin funcionar de manera diferent en allò que volem canviar. No és fàcil ni ràpid assolir èxits personals, però es pot fer, amb esforç, força de voluntat, actitud positiva, una adequada preparació… i una mica de sort. 

T’apuntes al repte?