Descobreixen per primera vegada una transmissió accidental de l'Alzheimer

Una investigació duta a terme al Regne Unit ha constatat per primera vegada la transmissió accidental, mitjançant un tractament mèdic, de la proteïna causant de l'Alzheimer, una malaltia que fins ara només s'associava a la vellesa o, en grau més baix, a l'herència genètica.

La troballa d'aquesta propagació, per extraordinàries que siguin les circumstàncies en què es va produir, posa de manifest la necessitat d'extremar precaucions. Segons els autors d'aquest estudi, que recull aquest dilluns la revista 'Nature Medicine'.

L'estudi ha constatat que cinc pacients que van ser tractats amb una hormona del creixement contaminada (procedent de teixits cerebrals de cadàvers i en desús des del 1985) van acabar desenvolupant la malaltia sense tenir ni l'edat ni l'herència genètica que hi estan vinculades. L'hormona estava contaminada amb la proteïna beta amiloide, l'acumulació de la qual és responsable de l'Alzheimer.

Un tractament 'contaminat'

L'hormona del creixement c-hGH, extreta de glàndules pituïtàries de persones mortes per tractar qüestions d'estatura, es va administrar a 1.848 nenes i nens del Regne Unit entre el 1959 i el 1985.

La suspensió del seu ús el 1985 (i la substitució per una hormona sintètica) va venir derivada de la comprovació que alguns lots contenien proteïnes infeccioses causants de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, un trastorn cerebral que sovint deriva en demència.

Entre el 2017 i el 2018, més de 30 anys després que es deixés d'utilitzar aquest tractament, els autors de l'estudi ara presentat van analitzar mostres guardades de l'hormona del creixement c-hGH i van comprovar que estaven contaminades amb la patologia associada a la proteïna beta amiloide tot i fer dècades que estaven emmagatzemades.

En administrar-les a ratolins van veure que els animals van desenvolupar Alzheimer, fet que els va portar a preguntar-se quina havia estat l'evolució dels nenes i nens que van rebre aquell tractament potencialment contaminat amb la proteïna beta amiloide.

"La nostra sospita va ser que les persones exposades a aquella hormona del creixement que no van patir en el seu moment la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i van viure més temps, podrien haver acabat desenvolupant la malaltia d'Alzheimer", ha explicat en una roda de premsa un dels autors de l'estudi, el neurocirurgià John Collinge, de la University College de Londres.

Què revelen els 8 casos estudiats

L'estudi de vuit d'aquests casos ha mostrat que cinc van començar a mostrar símptomes de demència entre els 38 i els 55 anys, i actualment, o bé tenen Alzheimer diagnosticat o compleixen tots els criteris de diagnòstic d'aquesta malaltia. De les tres restants, una persona complia els criteris de deteriorament cognitiu lleu.

L'edat inusualment primerenca en que aquests pacients van desenvolupar els símptomes suggereix que no patien alzheimer habitual associat a la vellesa, i en els cinc casos es va descartar l'existència del gen que fa que en alguns casos aquesta malaltia sigui hereditària.

"No hi ha cap indici que la malaltia d'Alzèimer es pugui transmetre entre persones durant les activitats de la vida diària o de l'atenció mèdica rutinària. Els pacients que hem descrit van rebre un tractament mèdic específic que es va interrompre el 1985", subratlla Collinge.

Tot i això, els autors sí que coincideixen a afirmar que la troballa que l'Alzheimer es podria transmetre, per molt extraordinàries que siguin les circumstàncies, marca un precedent i ha de portar "a revisar les mesures per prevenir la transmissió accidental a través de procediments mèdics o quirúrgics," per evitar que aquests casos es produeixin en el futur".

No hi ha incidics que l'Alzheimer es pugui transmetre en el dia a dia

En una reacció recollida per la plataforma Science Media Centre, Tara Spires-Jones, presidenta de la Societat Britànica de Neurociència, no qüestiona els resultats de l'estudi però sí que emfatitza que "no és quelcom que hagi de preocupar la gent". "No hi ha indicis que la patologia de l'Alzheimer es pugui transmetre entre individus en activitats de la vida quotidiana, ni hi ha proves que facin témer que els procediments quirúrgics actuals comportin algun risc de transmissió de la malaltia", afegeix.

En la mateixa línia, el catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Manchester Andrew Doig fa una crida a "ser cautelosos" i insisteix en el fet que, malgrat la seva solvència, l'estudi "només té en compte vuit pacients".

"No hi ha raó per témer per la propagació de la malaltia, ja que la forma com va tenir lloc aquesta transmissió es va aturar fa més de 40 anys. La transmissió de la malaltia de cervell humà a cervell d'aquesta malaltia no hauria de produir-se", sosté.