SIBO, quan els bacteris es descontrolen i causen malestars gastrointestinals

L’impacte de les xarxes socials en la visibilització de la malaltia provoca una perillosa tendència a l’autodiagnòstic i les plataformes en línia han agreujat l’errònia interpretació dels seus símptomes

El SIBO és una malaltia que provoca molèsties estomacals

El SIBO és una malaltia que provoca molèsties estomacals / Freepik

Álex Soler/ Júlia Muñoz

Fins fa poc gairebé ningú coneixia el terme SIBO. Ara, per contra, amb l’auge de les xarxes socials aquesta malaltia ha guanyat visibilització. La notorietat que li han donat alguns «influencers» ha fet que aparegui en un primer pla i, com a resultat, ha agreujat la tendència a l’autodiagnòstic. Aquesta determinació, sense un expert que la sostingui, és perillosa, ja que pot conduir a una percepció errònia de la malaltia. 

El SIBO és l’acrònim de «small intestinal bacterial overgrowth», (sobre creixement bacterià de l’intestí prim, en català). L’intestí prim és la regió on els aliments es barregen amb els sucs digestius i els nutrients són absorbits pel torrent sanguini. En el cos humà hi conviuen al voltant de 39 milions de bacteris amb la seva funció específica, respectivament. Així doncs, el sobre creixement bacterià a l’intestí prim es produeix quan hi ha una presència anormal de bacteris en aquesta zona. 

Els bacteris i microorganismes que habiten el nostre intestí prim formen la microbiota intestinal. En el seu estat natural, la microbiota està formada per aquests éssers vius en quantitats variables, però en un estat d’equilibri. El SIBO causa el trencament d’aquest equilibri a causa d’una alteració de la microbiota intestinal, que també pot ser alterada per altres causes com ara una restricció dietètica o per l’ús d’antibiòtics. El SIBO fa que els bacteris, concentrats majoritàriament a la zona del còlon, reaccionin a la ingesta d’aliments com els carbohidrats o els sucres, generant una fermentació a l’intestí que provoca una elevada producció de gasos.

En aquest sentit, El SIBO és un tipus de disbiosi -desequilibri de la flora intestinal-. Dins d’aquest conjunt de bacteris que cohabiten en l’intestí, n’hi ha que es traslladen a zones que no els corresponen, com per exemple de l’intestí gros a l’intestí prim. La conseqüència d’aquest desplaçament és que el menjar que arriba a aquesta zona és fermentada per bacteris que donen lloc als símptomes del SIBO -sent la distensió abdominal, la percepció de pesadesa o l’augment de gasos els més comuns-.

Existeixen tres tipus de SIBO, sent els més comuns el sobre creixement de bacteris en l’intestí prim del tipus hidrogen i el de tipus metà. Ambdós casos provoquen símptomes similars, cal distingir-los per tal de realitzar el tractament més adequat en cada cas. El SIBO del tipus hidrogen apareix quan hi ha una proliferació excessiva de bacteris, provocant inflor abdominal amb tendència a diarrees. Durant aquest procés de fermentació, es produeix hidrogen com a subproducte. D’altra banda, en el cas del tipus de SIBO amb metà, els bacteris produeixen metà com a subproducte de la fermentació bacteriana. El metà produït en excés pot alentir el trànsit intestinal i afectar la motilitat de l’intestí, dificultant el pas normal dels aliments. Finalment, el tipus de SIBO amb sulfur d’hidrogen, és menys freqüent i es caracteritza per la sobreproducció de sulfat -un gas molt inflamatori-. A diferència dels anteriors, aquest no s’exhala a través de l’alè, per tant, presenta un diagnòstic més complex.

Diagnòstic i factors de risc

Pel que fa al diagnòstic del sobre creixement bacterià de l’intestí prim, existeixen diverses proves que depenen del tipus de SIBO del pacient. La prova més específica -usada per al SIBO amb sulfur d’hidrogen- es realitza a través d’un cultiu del líquid de la zona intermèdia de l’intestí prim. Tot i això, per a aconseguir fer la prova de manera efectiva és necessari dur a terme una gastroscòpia. El mètode més utilitzat és el de determinació indirecta, en gran manera per a evitar sotmetre al pacient a aquest procediment invasiu. Aquest procediment és el diagnòstic SIBO per mitjà de la prova d’alè, o test de lactulosa, que consisteix en un test que mesura la quantitat d’hidrogen i metà que s’exhala després de beure una barreja formada d’aigua i glucosa -sucres que s’absorbeixen en l’intestí gros i no en el prim-. Un test positiu indica la presència de bacteris en l’intestí prim, és a dir, el pacient pateix el trastorn SIBO.

Existeixen factors de risc que poden agreujar les probabilitats de patir SIBO. Aquesta malaltia té major prevalença en pacients que pateixen diabetis tipus 1 i 2, els pacients intervinguts d’estómac o intestí, amb malaltia celíaca i aquells els tenen trastorns de l’eix cervell-intestí. A més, hi ha una sèrie de factors que predisposen als pacients a patir aquesta disbiosis en la microbiota intestinal. Existeix una major incidència de SIBO entre les dones. L’edat també és un factor a tenir en compte, tot i que el SIBO pot aparèixer a qualsevol edat, l’abús de fàrmacs o antibiòtics pot afavorir-lo; és per aquest motiu que la gent gran és més propensa a patir-lo. Cal tenir en compte que els protectors estomacals o els fàrmacs destinats a reduir l’acidesa impacten en la microbiota, tant de l’intestí com de l’estómac, i promouen el sobre creixement bacterià. Les patologies gastrointestinals, com les Malalties Inflamatòries Intestinals, o les anomalies anatòmiques també suposen un factor de risc a l’hora de patir sobre creixement bacterià de l’intestí prim.