Què sabem de la llengua?

La llengua és una de les parts de la nostra estructura oral. És una entitat dinàmica, amb una anatomia molt complexa, formada per diferents músculs i una gran força. Té moltes característiques que afecten la nostra vida diària i que potser mai us heu parat a pensar.

Té una influència directa en totes les funcions del sistema estomatognàtic :

• En la respiració, la seva posició marcarà el mode respiratori predominant
• En la succió, és qui ens dona el suport per poder succionar tant del pit matern com dels biberons
• En la deglució, serà un element clau per donar estabilitat i poder realitzar els moviments adequats per deglutir amb seguretat i eficàcia.
• En la masticació, possibilitarà poder realitzar els moviments de lateralització adequats per dur a terme una masticació bilateral i alternada
• En la parla, ens donarà el punt i mode articulatori correcte.

És imprescindible per notar, diferenciar i gaudir dels diferents sabors.

A més, és un hidròstat muscular, això significa que és cilíndrica, el seu volum és constant, té suport propi i pot fer un gran nombre de moviments.

També té un paper rellevant en el creixement oral. Cal tenir en compte que en l’etapa embriològica, llengua i mandíbula tenen una relació molt estreta.  

Què hem de tenir present sobre la posició de la llengua?

La seva posició serà rellevant en el creixement i etapa adulta, ja que sempre que estiguem en repòs, la seva posició ha de ser en contacte amb les arrugues palatines i sense fer pressió. Per assegurar-nos que ho fem correctament, ens hem d’imaginar que estem fent una lletra /n/. Aquesta situació de la llengua afavorirà la respiració nasal, el bon creixement del paladar i de les arcades dentàries.

Una posició anterioritzada de la llengua pot afavorir una respiració oral i provocar alteracions en l’oclusió. També pot influir negativament en la realització de les funcions de deglució, masticació o parla.

Un dels seus punts d’ancoratge és el fre lingual, que cal observar amb deteniment des del naixement de l’infant, ja que una alteració seva pot portar a dificultats en les diferents funcions orals o en el creixement oral, entre d’altres. Cal tenir en compte que una limitació del moviment del fre pot determinar com respirem, deglutim, mengem o parlem.

Ester Rodríguez León, logopeda de la Clínica Universitària