Analitzar l'evolució de les pràctiques de gestió forestal a Espanya per avançar cap a un model que permeti mitigar els efectes del canvi climàtic. Amb aquest objectiu, investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), de la Universitat de Lleida (UdL) i de l’European Forest Institute (EFI) han participat en un estudi que posa de manifest la importància d’orientar la millora genètica a varietats resistents a la sequera i a l’augment de temperatures, així com de promoure el paper multifuncional dels boscos per aprofitar-ne els recursos i evitar el risc a patir grans incendis.

Per fer-ho, han estudiat onze indicadors de la presa de decisions i pràctiques de gestió forestal. L'investigador del CTFC i professor de ciència forestal de la UdL, Sergio de Miguel, explica que “els boscos proporcionen infinitat de serveis essencials a la societat, i això fa que una gestió forestal sostenible i adaptativa que consideri i promogui el paper multifuncional dels boscos sigui d’una importància cabdal. Entendre com s’han gestionat i s’estan gestionant els boscos és essencial per conèixer com s’han configurat els paisatges forestals actuals i com es podria millorar la gestió per atendre millor totes les necessitats de la societat davant el canvi global”.   

Una de les principals conclusions de l'estudi és la necessitat de fomentar una transició cap a boscos d'espècies mixtes i desiguals per contribuir a una millor adaptació al canvi climàtic. En la mateixa línia, l'informe posa en relleu que la millora genètica s'ha de centrar no només en les espècies arbòries més productives, sinó també en aquelles espècies capaces d'adaptar-se a les condicions cada cop més àrides de la regió mediterrània. Alhora, també es fa referència a la importància de fomentar més investigacions sobre el desenvolupament de les pràctiques de gestió forestal en altres països europeus per comparar tendències.

A l’anàlisi també s’han trobat clares diferències regionals. Els boscos de la zona atlàntica es gestionen d’una manera més adreçada a la producció, mentre que a les zones mediterrànies es tendeix a la protecció. Segons l'autor principal de l’estudi, Enric Vadell, “el nostre informe mostra que les diferents decisions preses de gestió forestal a Espanya han evolucionat de manera diferent. Algunes mostren un canvi gradual cap a la progressiva integració de la multifuncionalitat dels ecosistemes forestals, d’altres cap a un tipus de silvicultura més intensiva i d’altres no han canviat gaire des dels anys quaranta del segle XX perquè van lligades a decisions com el tipus de regeneració, que en els nostres boscos és principalment natural”.  

Per al professor i investigador de la UdL Jesús Peman, els resultats obtinguts són una eina per avaluar pràctiques que ens acostin a una gestió adaptativa al canvi climàtic, com poden ser el nombre d’espècies presents en els boscos o la necessitat d’orientar la millora genètica a varietats resistents a la sequera i a l’augment de temperatures. Per la seva banda, l'investigador de l’EFI, Hans Verkerk, assenyala que els resultats assolits permetran als científics comparar de manera objectiva la nostra gestió amb la resta de països europeus, mentre que Maitane Erdozain, investigadora del CTFC, subratlla que poder descriure i debatre les tendències permetrà anticipar cap on es dirigeix la gestió forestal així com quines decisions de gestió caldria reconsiderar d’acord amb els objectius nacionals de política forestal.