Daniel Rovira, alcalde de Lladurs: «La recuperació del castell és un dels projectes que volem veure completar»

Daniel Rovira (Solsona, 1973) tornarà a assumir l'alcaldia de Lladurs després de les constitucions dels nous ajuntaments, aquest dissabte 17 de juny. L'actual batlle, que també és president de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua del Solsonès, es va tornar a presentar com a candidat amb la llista Independents Lladurs-Compromís Municipal, vinculada al grup de Junts, i va obtenir una majoria absoluta de cinc regidors. El seu propòsit, assegura, és donar continuïtat als projectes iniciats en el darrer mandat.

Amb quins objectius encara la pròxima legislatura?

Durant els últims quatre anys, hem engegat molts projectes, com ara la rehabilitació del castell de Lladurs o la renovació dels vestidors i la pista poliesportiva, que ens agradaria veure acabats. La voluntat és donar continuïtat a l'acció de govern de la darrera legislatura, així com encarrilar algunes propostes que han quedat pendents. Un exemple seria la creació de comissions ciutadanes per fomentar la participació de la gent en diferents àmbits, com ara la cultura i el patrimoni, amb el castell de Lladurs al centre del debat.

Quins han de ser els següents passos per a la seva recuperació?

Després de la reconstrucció de l'antiga torre i de la sala adjacent, els esforços se centraran a rehabilitar la resta d'espais interiors per fer-los visitables. D'altra banda, també volem dur a terme obres estructurals a l'església de Sant Martí, que és annexa al castell, per tal que s'hi puguin celebrar concerts i altres activitats culturals. Des del nostre punt de vista, la zona del castell de Lladurs té un potencial enorme com a pol d'atracció turística, de forma que la seva recuperació pot tenir un retorn molt favorable per al municipi.

La seva proposta és potenciar el sector turístic a Lladurs?

El sector primari continua sent el protagonista, però no podem oblidar que Lladurs és un dels municipis que concentra més oferta de turisme rural, per darrere de Solsona i Sant Llorenç de Morunys. En aquest sentit, és clau que els visitants que s'aturen al nostre municipi puguin conèixer la nostra història, sigui visitant el castell de Lladurs o altres elements patrimonials d'interès, com ara l'antiga església dels Torrents. Es tracta d'una de les parròquies més boniques del Solsonès, però que va quedar parcialment destruïda durant la Guerra Civil. Durant aquest mandat, ens agradaria començar a projectar la seva recuperació, amb la complicitat del bisbat de Solsona.

Un dels punts que concentra una gran afluència de visitants a l'estiu és la ribera Salada. Quines actuacions planteja el seu govern per evitar la massificació d'aquest espai natural?

De cara aquest estiu, regularem l'accés motoritzat al pont del Clop de la Ribera Salada, una de les zones de bany que acull més visitants durant l'estiu. El que hem fet és adequar una zona d'aparcament amb les places limitades per controlar l'entrada de vehicles, així com una caseta per a un vigilant que vetllarà pel compliment de les mesures de conservació del medi natural. Ara estem pendents de la figura de l'informador que ens ha de facilitar el Departament d'Acció Climàtica durant els mesos d'estiu. El principal objectiu és evitar l'incivisme i l'afluència massiva i desordenada de visitants entorn la ribera.

Quins usos es vol donar a la zona d'equipaments després de les obres a la pista poliesportiva?

Les obres suposen una gran millora per als usuaris de la pista poliesportiva, un espai que ara estarà adaptat per jugar a futbol, bàsquet i tennis. A més, a partir d'ara, els jugadors comptaran amb uns vestidors renovats, després que l'ampliació de l'escola rural obligués a fer desaparèixer els antics vestidors, ubicats als baixos de l'Ajuntament. Els nous vestidors tindran una superfície d'uns 120 metres quadrats aproximadament, amb espais diferenciats per a l'àrbitre i els equips i amb una planta superior que farà de mirador sobre la pista. La seva construcció, però, ha suposat un esforç econòmic, tenint en compte que el pressupost s'ha enfilat fins als 270.000 euros, amb uns 80.000 euros finançats per la Diputació de Lleida.

El problema de l'infrafinançament persisteix als municipis petits?

Per als pobles és un repte a aconseguir finançament. En els darrers anys, és cert que s'ha apostat per fer una discriminació positiva dels municipis amb menys densitat de població, però les ajudes encara són molt minses. A més, també ens trobem amb l'inconvenient d'haver d'ajustar-nos a les normatives acordades per les administracions superiors, que sovint suposen un enorme esforç econòmic per als municipis més petits. Un exemple claríssim és el cas dels vestidors de Lladurs, ja que els requisits en les instal·lacions que demana la Generalitat, com ara un enrajolat específic o un sistema de ventilació adequat, han encarit molt el cost de l'obra.

En quins àmbits considera prioritari destinar els recursos externs?

Un dels reptes cabdals per municipis com Lladurs és resoldre el tema de les telecomunicacions. El que més ens demanen els veïns és tenir una connexió segura i ràpida per poder teletreballar. El projecte de portar fibra òptica al municipi, però, és una obra d'envergadura que cal afrontar a nivell comarcal amb finançament extern. D'altra banda, també és necessari invertir recursos en la gestió forestal, tenint en compte que som en una comarca amb molta superfície boscosa i cal crear una estratègia conjunta amb els diferents municipis per definir unes zones estratègiques on actuar que puguin servir com a tallafocs.

Subscriu-te per seguir llegint