El Zoo del Pirineu compta amb 70 socis des que es va posar en marxa la iniciativa l’any passat

El Zoo del Pirineu compta amb 70 socis des que es va posar en marxa la iniciativa l’any passat. Va néixer arran de la manca de finançament de fonts públiques que rep l’organització. Fa poc, també van habilitar la possibilitat d’apadrinar un animal. Es tracta d’una donació mensual o anual i a canvi, un representant de l'espècie o del grup d’animals, elabora informació sobre l’estat de l’animal i l’envia al seu padrí. Stania Kuspertova, fundadora i directora del zoo, afirma que amb les donacions «no podem cobrir totes les despeses del centre, però és una gran ajuda».

El Zoo del Pirineu és un dels pocs centres del país que acullen espècies cinegètiques, és a dir, que poden ser objecte de caça a Catalunya. La Generalitat ofereix servei de recuperació de fauna autòctona, urbana o invasora, la qual és obligatori dur als centres del Departament, però, pel que fa als animals susceptibles de ser caçats o espècies no invasores, només es poden dur a centres privats que els vulguin acollir. Les entitats privades que s’hi dediquen són poques, concentren molt volum de feina i no reben ajudes ni subvencions de l’administració.

El Zoo del Pirineu és alhora un refugi, per animals que, per diversos motius, no poden tornar a la natura, també un centre de rescat, per a animals lesionats o cries que necessiten ajuda i després poden ser alliberats, i per últim un centre d’educació ambiental. «Acollim garses, senglars, cabirols i coloms, animals que no són mediàtics i de qui ningú es vol fer càrrec, però que són necessaris per a un equilibri de la natura», explica Kuspertova.

Actualment, el refugi compta amb 150 animals, que són els que treballen de cara al públic en les visites guiades. «En el centre de rescat, només aquest any, ja portem 300 ingressos, 25 més que l’any passat i només som a l’agost», declara Kuspertova. La despesa del centre és molt gran degut a les operacions que necessiten alguns animals, la medicació, l’alimentació o la necessitat d’ampliar les instal·lacions. «Ens truquen de tot Espanya perquè som especialistes en aus rapinyaires, però com que no tenim espai, en el pitjor dels casos, hi ha animals que s’han de sacrificar», lamenta la fundadora.

Les aportacions dels socis ajuden a equilibrar aquest forat econòmic que es crea per no rebre ajuts ni subvencions de l’administració. Tota la feina que fan depèn dels ingressos de les entrades i de les donacions dels socis, una iniciativa que es va posar en marxa l’any passat. «Comptem amb 70 socis, als quals estem molt agraïts», declara Kuspertova, que considera la tasca del zoo imprescindible per a la conscienciació de la gent envers el respecte que necessita la natura per a mantenir-se en equilibri.