Xavier Sunyer, president de l'APACT: «Ens guiem per un principi que diu: si ho coneixes, ho estimaràs»

Xavier Sunyer Blanc (Torà, 1964), nou president de l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), una associació sense ànim de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar la cultura, vetllant pel patrimoni històric, arquitectònic i artístic i donar a conèixer els valors patrimonials del territori. La missió de l'APACT és vetllar per la conservació, integritat i divulgació del béns que integren el patrimoni cultural de Torà, tant béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional, com béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura del municipi.

Com ha anat, que hàgiu estat escollit president?

Bé, l’anterior presidenta, Rosa Bagà, ja duia 8 anys al càrrec. Havia fet molta feina i va dir que no es tornaria a presentar, que deixava el càrrec, i que, si ningú feia el pas, s’havia de fer una votació entre tots els socis. I jo vaig ser la persona més votada.

Quins són els inicis de l’associació? Per què neix?

L’any 1979 un grup de joves del poble van assistir a un Congrés de Joventut i Patrimoni i es van animar a fundar l’entitat. Els hi va engrescar l’historiador local Jaume Coberó i Coberó, que en va ser el president fins a l’any 2004. Així va començar tot. Hi ha una fotografia icònica per a l’associació, dels anys 80, en què es veuen una colla de joves enfilats a la teulada de Sant Pere de Figuerola per reparar-la. Ho van fer pel seu compte. Ara tenim la teulada de Sant Salvador de l’Aguda que també s’ha esfondrat i ens diem que és el moment d’actuar, com vam fer llavors.

Però ara no seria possible fer-ho.

No, és clar… han sortit unes ajudes, les han demanades, però si no ens les donen i no s’hi fa res, bé ens hi haurem d’enfilar nosaltres. S’haurà de fer així.

(…)

Mireu, teníem el cas de Sant Martí de Llanera, que és una de les poques esglésies gòtiques que tenim. La van saquejar completament. I estava a punt de caure. Vam agafar, i vam anar apuntalar-la. Vam fer les fotografies i les vam publicar a la premsa. Al cap de 5 anys, vam aconseguir que s’hi fes la teulada nova. Aquesta és la feina que hem de fer.

Amb quins recursos compteu?

Nosaltres, no en tenim. Som 60 socis que paguem 10 euros l’any. Però, ens guiem per un principi que diu que “si ho coneixes, ho estimaràs”. És el que fem amb les caminades populars, per exemple, donar a conèixer el patrimoni del municipi. Perquè pensem que, si hi ha gent que se l’estima perquè hi ha passat i l’ha conegut, si ens cal ajuda, la trobarem.

I amb aquesta filosofia, quines feines podeu fer?

Moltes, totes encaminades a la recuperació del patrimoni de Torà. Per exemple, la cursa del Cós de Sant Gil, que és una activitat que es fa per la Festa Major i de què se’n té constància des del segle XVII. S’aviava un gall i qui l’agafava se l’enduia com a premi. Va deixar-se de córrer l’any 1942, i nosaltres la vam recuperar l’any 1983, tot i que amb canvis, és clar. El recorregut pel poble era el mateix, però entre que era perillós i que era competitiva, era una font de problemes. Ara es fa de manera no competitiva, per l’entorn del riu, i tothom té premi. Durant un temps, donàvem de trofeu un càntir amb un gall com a motiu que també es podia comprar i que cada any era diferent. Els tenim guardats a Cal Gegó.

Les visites a la Vallferosa també les feu vosaltres, oi?

Sí, juntament amb els Amics de la Torra, els diumenges. Però, ho deixarem perquè ja fa molts anys que ho fem sempre. L’Ajuntament mirarà que ho assumeixi l’Oficina de Turisme del Solsonès, ara que en formem part. Voldríem que es fes des d’una futura Oficina d’Informació i Turisme de Torà.

També editeu el Llobregós Informatiu.

També, sí. El vam començar cinc persones. Ens vam guiar amb el Sió d’Agramunt i la revista Portaveu que feien a Ponts. L’Ajuntament de llavors ens havia proposat de fer un butlletí informatiu, però ens vam dir que potser el voldríem fer nosaltres i que no fos només de Torà sinó de tot el Llobregós. Hi vam implicar persones de tots els pobles, els ajuntaments… i aviat complirem el vintè aniversari! Per commemorar-lo, hem editat un llibre amb les 120 receptes de cuina que hi hem publicat i aquest dissabte 16 de setembre farem un dinar popular a la Molsosa.

Quina va ser la primera actuació?

El Museu del pa. Era un forn comunal. El comú de Torà va demanar permís al duc de Cardona per fer un forn i el duc el va concedir. És un forn que data del segle XVII. L’ajuntament nomenava un forner i els veïns hi anaven a coure el pa que amassaven a casa o que, si volien, també podien amassar al forn. L’hem convertit en un museu en què, a més del forn, hi ha tots els estris que s’usaven i que, majoritàriament, ens han cedit els forners del poble i particulars.

I Cal Gegó?

La va comprar l’any 1991 l’Ajuntament. S’hi han hagut de fer moltes obres, i encara n’hi ha per fer. Ara és la nostra seu social, també. Als baixos, hi hem fet un museu etnològic relacionat amb la pagesia. També hi ha un espai dedicat a l’ofici de sabater. A Torà hi havia un sabater i, quan va tancar perquè es va jubilar, li ho vam comprar tot.

Hi heu fet, recentment, una exposició sobre la farina. Per què?

Sí, va ser durant la Festa Major d’aquest any. Concretament, sobre com els homes han molt el gra per obtenir-ne farina, des de la prehistòria fins a l’època moderna. Només n’hem exclòs els molins moguts amb energia elèctrica, que farem més endavant. També tot el que s’hi va exposar pertany a l’associació o bé ha estat cedit per particulars. Per tancar el cercle de la producció del pa: tenim amb l’exposició de Cal Gegó, mateix, sobre la pagesia i el forn.

Quantes exposicions feu, a l’any?

Dues. Per aquest Nadal, relacionat amb la farina també, volem documentar la història dels molins fariners i la farinera Balcells, que va ser una important fàbrica de farines industrials. La farinera l’havia fundat l’any 1920 pel Sindicat Agrícola de Torà. Jaume Balcells la va comprar l’any 1924. L’edifici va ser dinamitat pels republicans abans d’abandonar el poble, quatre dies abans de l’entrada de l’exèrcit franquista. Un cop acabada la guerra, la família Balcells la va refer i la va modernitzar. Va estar en actiu fins a començaments dels anys 80. En el seu solar, ara hi ha un bloc de pisos. Volem recollir tot el que encara existeix i que la gent guarda a casa per preservar-ne la memòria.

Tot aquest material que teniu i exposeu, no voldríeu poder-lo ensenyar de manera permanent?

Bé, la idea que perseguim és la de crear un ecomuseu. Un ecomuseu es forma amb espais radials, on s’exposen peces originals del territori, en què es reflecteix la identitat del territori, de Torà i la comarca, en aquest cas i amb participació local. Tenim els espais, alguns ja convertits en museus, com el forn de pa o Cal Gegó, i d’altres que s’hi podrien integrar com la fusteria Ventureta, l’antic molí d’oli, el convent, la Torra de Vallferosa, la cripta romànica de Cellers… es tracta de mantenir-los i vetllar perquè es conservin, i fer-los visitables. Preservar-los i donar-los a conèixer.