El Tour du Lord xifra en més d’un milió d’euros l’impacte generat

«Això se’ns n'ha anat de les mans. Però és molt maco i molt bèstia alhora», s’exclamen els creadors del Tour du Lord, David Ariño i Jordi Vallès, amb una satisfacció i un orgull que no tracten de dissimular. Aquella idea que van tenir l’any 2020 enmig de la pandèmia de la covid per revitalitzar el comerç i promocionar el turisme a la vall de Lord a través del ciclisme ha superat àmpliament les expectatives que s’havien fet. En les quatre edicions transcorregudes, la inversió directa aconseguida l’estimen «en més d’un milió d’euros», mentre que «la indirecta és incalculable», diu Vallès. Els comerços amb què s’ha posat en contacte Regió7 confirmen aquesta impressió.

Encara no han tancat les xifres de l’edició d’enguany, «però hi ha hagut molt més interès que no pas l’any passat», diu en Jordi Vallès. Fins a l’any passat, havien comptabilitzat fins a 25.000 participacions, que vol dir etapes fetes, no ciclistes, perquè molts són els mateixos. «També calculem que, pel cap baix, cada ciclista consumeix uns 30 euros per etapa», assegura Vallès per explicar les estimacions de participants i despesa que donen.

La Gemma, del restaurant bar Cadí de Guardiola de Berguedà, confirma les dades d’impacte que donen els organitzadors. «L’any passat, com que la primera etapa va sortir de Guardiola i just de davant del bar, vam tenir molta gent. Però, després d’aquella etapa també, durant tot l’any van anar venint ciclistes», diu la Gemma. A l’edició d’enguany, Guardiola només ha estat punt de passada en una de les etapes de muntanya. «Hi ha hagut menys afluència, és clar, però també ho hem notat, sí», confirma.

De fet, tot i que per fer les 7 etapes de carretera es donaven fins a 4 mesos, del 13 de maig fins al 15 de setembre, ser punt de sortida és un avantatge com es va poder veure aquest any a la Seu d’Urgell. Al migdia, quan el gruix dels participants havia acabat, al restaurant de la piscina no hi havia ni una taula lliure. L’Imma, del Món Crep de Solsona, també corrobora que la iniciativa del Tour du Lord els ha portat més clients: «Sí, i tant! Durant tota la temporada ens venen ciclistes que han fet l’etapa, a vegades perquè l’han tornada a fer amb la família també».

La clau de l’èxit és un cúmul de factors, segons es dedueix dels comentaris que els participants deixen a l’Instagram del Tour du Lord, que té més de 22.600 seguidors, i de les converses que es tenen entre els ciclistes. D’entrada, perquè es tracta d’una iniciativa original, carregada d’humor i «bon rotllo» que s’allarga durant molts mesos i que tothom pot fer al seu ritme i el dia que li vagi bé, i amb tres o quatre moments per trobar-se tota la comunitat. Les etapes són exigents però assequibles per a la gran majoria de ciclistes, perquè encara que totes acumulin molt de desnivell, no són excessivament llargues. La més llarga d’enguany era l’última, de 135 km amb sortida i arribada a Sant Llorenç de Morunys. Però totes es podien escurçar. De fet, les havien categoritzat com a Ultra-Pepin, Pepin i Happy Meal en funció «de les vegades que se t’apareix la Verge de Lourdes». Que no sigui competitiva per a la majoria, sense temps ni classificacions, tot i que els millors d’uns trams determinats de cada etapa acaben disputant la Gran Final, i que s’ofereixin recorreguts atractius per carreteres sense trànsit i inèdites per a una gran part dels participants són altres arguments que es donen.

«Com que hem acabat movent tanta gent, hem hagut de sortir de Sant Llorenç, per no saturar-lo, però no ens volem expandir més enllà de la nostra zona, no volem que es dilueixi ni que perdi el sentit original», explica Jordi Vallès. Vol dir que el Tour du Lord no anirà gaire més enllà del Solsonès, el Berguedà i l’Alt Urgell. David Ariño i Jordi Vallès són els creadors i els organitzadors del Tour du Lord, però tenen uns 70 col·laboradors.

Ara ja estan preparant l’edició de l’any que ve, que no donaran a conèixer fins unes setmanes abans de l’inici. Repetiran el mateix format d’aquest any, diu Vallès. La Clàssica de la Primavera, les etapes d’estiu amb un Grand Depart en un lloc «que estem negociant», la cronoescalada de mitjans d’agost a Sant Llorenç i el Grand Final i la festa grossa.

Kuss, Verona, Erviti, Mas... els professionals també s’hi enganxen

Sepp Kuss, el recent guanyador de la Vuelta a Espanya, va demanar si s’hi podia apuntar –i li van dir que sí, és clar–, Carlos Verona els segueix per Instagram i hi deixa comentaris, Imanol Erviti i Lluís Mas són habituals de les carreteres per on es fan les etapes del Tour du Lord.

La iniciativa de David Ariño i Jordi Vallès ha generat curiositat i interès més enllà dels ciclistes amateurs i aficionats. De fet, només llançar la iniciativa ja van rebre una comunicació de l’empresa ASO, organitzadora del Tour de França, en què els amenaçaven de denunciar-los.

Tot i la seva tendència a la conya i de fotre’s del mort i de qui el vetlla, aquesta feta, almenys, és certa. «Volíem fer una paròdia i havíem agafat els seus colors groc i negre, la mateixa tipografia… i ens van amenaçar de denunciar-nos. Vam flipar! D’aquí va sorgir els gavatxos madafakas!!!», diu Jordi Vallès.

Les referències a l’actualitat ciclista internacional són constants i els serveixen per batejar les etapes, per exemple. Així, aquest any s’ha celebrat l’Atac Van der Cul, l’etapa de Les Deux Alps, de Tre Cime de Guixers o s’ha hagut de pujar a l’Alpe d’Huez du Tost i superar el Passo di Cambrils.

«Ara, tot i l’amenaça de denúncia, el Tour de França femení va usar imatges de l’afició del Tour du Lord amb el nom ben pintat a la carretera», diu Vallès.