Els tres menhirs restaurats del Solsonès tornen al seu territori

Els tres monuments megalítics del Solsonès que estaven en procés de reforma ja tornen a restar al seu lloc d’origen. L’any 2018 van ser extrets a través del projecte Gegants Immortals, impulsat pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, que ha comportat la seva restauració per revertir la degradació que patien a causa de factors naturals i per garantir la seva millor conservació de cara al futur. En aquests moments, el museu entra en una nova fase per esbrinar quina és la millor forma de donar a conèixer aquest patrimoni prehistòric tenint cura de l’entorn rural on es troba, tal com explica la seva directora tècnica, Lídia Fàbregas.

La directora del museu explica que quan va començar el procés de reforma de l’estela de Través i els menhirs del Solà i d’Ardèvol no sabien quin seria «el seu destí final un cop hagués acabat». De fet, va ser una plataforma creada per veïns del territori que va reclamar, inicialment, que es retornessin al seu lloc d’origen. Una acció amb què el Servei d’Arqueologia de la Generalitat i la Direcció General de Patrimoni hi van estar d’acord.

Davant d’aquesta decisió, el Museu de Solsona es va comprometre que s’encarregaria de la conservació correcta de les estructures prehistòriques, fent revisions periòdiques per comprovar si requereixen nous tractaments de manteniment. O, fins i tot, creant cobertes per poder protegir els menhirs dels actors naturals, ja que «tornar-los als seus llocs d’origen implica que tornin a la intempèrie, el que els ha causat la degradació» que presentaven, com esmenta Fàbregas.

Dins el projecte de restauració Gegants Immortals, també hi van entrar les estàtues-menhir del Roc de la Mare de Déu de Riner i de la Pedrafita de Su i l’estela de la Costa dels Garrics del Caballol de Pinell, que van poder ser reformades i retornades als seus llocs d’origen a finals del novembre passat. Per raons pressupostàries, segons al·legà el Departament, els tres monuments restants no han pogut ser traslladats fins aquesta darrera setmana, gairebé un any després.

El menhir del Solà ha estat retornat al mateix lloc del qual va ser extret, al costat de la cista neolítica del Solar. El monument d’Ardèvol s’ha recol·locat en una àrea de Riner situada entre dos camps, que és el punt on se’l va documentar per primera vegada a principis del segle XX, com assegura Lídia Fàbregas. L’estela de Través, però, s’ha situat al santuari del Miracle, ja que es desconeix el seu emplaçament original i aquest punt se situa entre les altres dues estructures.

Donar a conèixer el patrimoni

Un cop acabat el procés de restauració dels sis monuments megalítics de la comarca, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha entrat en una nova fase per tal d’esbrinar quina és la millor manera de poder difondre aquest important patrimoni prehistòric. Com assegura Lídia Fàbregas, en aquests moments estan valorant diferents possibilitats i contactant amb diferents agents per tal de fer aquesta tasca «de la forma més respectuosa que sigui possible amb el mateix territori». Gran part dels menhirs es troben dins de finques privades i per poder-hi arribar s’han de travessar els seus camps, motiu pel qual no volen «que cap aspecte del medi rural es vegi afectat» per aquesta activitat.

Com esmenta la directora del Museu de Solsona, els sis monuments destaquen per la seva singularitat a escala mundial, però també «per la gran concentració d’estructures prehistòriques que hi ha arreu de la comarca». A partir de la restauració, han pogut descobrir nous gravats i decorats presents als monuments. Majoritàriament, representen figures humanes i que restaven amagats sota líquens i fongs causats per l’entorn on es trobaven.